| |
Reportatge: Cova del Cavall, setembre 2006 |
El següent reportatge sobre la Cova del Cavall d'Olocau, vol donar a conéixer els resultats d'una investigació portada a terme des de l'any 1996 fins al 2001, per Josep V. Gonzalez.
Josep V. Gonzalez va nàixer un 1 de Juliol de 1956 en Canyamelar, València.
El resultat d'eixos cinc anys de dur treball d'investigació en la Cova del Cavall d'Olocau, obrin en l'actualitat una nova porta per a tots aquells estudiosos que coneixen del tema, i per als que no saben què hi ha de cert i de llegenda sobre la Cova del Cavall a Olocau.
Moltes investigacions, diversos treballs s'han realitzat des que per primera vegada en 1611, Gaspar Joan Escolano, parlara per primera vegada sobre la llegenda de la Cova del Cavall. Més tard, una llarga i extensa llista d'autors han fet referència als seus escrits en tal assumpte. autors com: Joan B. Perales en el Volum II de la Década primera de la Historia de la insigne i coronada en el any 1879. F. Almarche en La antigua civilización ibérica en el Reino de Valencia en 1918. Sarthou Carreres en la Geografía General del Reino de Valencia. Sanchis Sivera en el any 1922 en el seu Nomenclàtor Geogràfic - Eclesiàstic. Nicolau Primitiu en el any 1924. Joan A. Caparrós en 1953. Donat Zopo en el seu Catalogo de simas y cavernas de la provincia de Valencia en 1960. Rafael Gayano Lluch en el 1952. Marià Colomé Ventura en el 1960. Lluc Arnal, Los pasos naturales de la Sierra Calderona en 1955. Aparicio Pérez en 1976 con El culto en cuevas... Pelejero Ferrer en Las leyendas valencianas en 1978. Fernández Peris en 1980 en el Catalogo espeliologico del Pais Valencià. Sr. Torremocha en 1982 en un article publicat en Los sótanos de la Tierra. Sr Soler Carnicer en 1986. Sr. Guirau en el 1998 en el seu treball Apuntes para la Historia de Olocau. Sr. González Silvestre al seu article Referencia espeleológica. I Ferran Zurriaga Agustí en el any 2003.
Termes i personatges que cal analitzar:
Olocau: Municipi de la província de València, situat en la comarca del Camp de Túria, pertanyent a la Comunitat Valenciana, Espanya.
Cova del Cavall: Es troba en la cima de la Peña d'Ali Maimó en el poble d'Olocau. L'entrada dóna lloc a un forat ombrívol format per grans blocs de pedra, en total, 430 metres de recorregut.
Calixt III: Va nàixer el 31 de Desembre de 1378 a Xàtiva (València, Espanya), i va ser Papa de l'Església Catòlica des del 1455 a 1458, on va morir un 6 d'Agost a Roma.
Gaspar Joan Escolano: Va nàixer en 1560 i va morir en 1619. Va ser un gran eclesiàstic i historiador espanyol, autor de la gran obra clàssica valenciana: Dècades de la història de València.
Llegenda: Narració popular que compta un fet real o fictici adornats amb elements fantàstics o extraordinaris, que en el seu origen es transmet de forma oral.
Moriscos: Persones que eren descendents dels musulmans que van continuar habitant la península ibèrica després de la Reconquista.
Bula: Document pontificat que tracta matèries de fe, assumptes administratius o judicials, o concedix certs privilegis i que està autoritzat pel Papa per mitjà d'un segell que porta el seu nom.
Dit tot açò, volem demanar l'opinió de l'autor de la dita investigació, a fi que ens aclarisca que de cert i que de llegenda es tanca en les paraules d'Escolano i un poc que compartisca amb nosaltres les seues conclusions.
En primer lloc: Quin és el seu primer contacte amb la Cova del Cavall?
Jo em vaig iniciar en el món de l'espeleologia l'any 1969 i la Cova del Cavall (després de la dels Meravelles de Llombai) va ser la segona cavitat que vaig visitar, allà per l'any 1970. Trobant en les dites visites fragments de ceràmica i sentint de veïns d'Olocau esta llegenda.
Que li va decidir a iniciar esta investigació?
Fa uns anys vaig poder comprovar que després de les paraules d'Escolano, originàries del segle XVII, multitud d'autors havien transcrit més o menys de forma textual les mateixes, però sense detindre's un moment i reflexionar si les mateixes podien tindre certs aparences de realitat o es tractava com en molts altres casos una llegenda de què es desenvolupen molt sovint en el món subterrani, encara hui en dia prou desconegut per a una immensa majoria.
Esta reflexió, va portar una altra, i de sobte me vaig vore investigant sobre este tema, a pesar de no ser Llicenciat en Història.
Que riscos va haver d'assumir a l'iniciar esta investigació?
Com en qualsevol investigació semblant, vaig haver de plantejar-me la possibilitat que la llegenda sobre el Cavall, no fóra més que això, una llegenda sense cap tipus de fonament històric i fruit de la tradició popular.
Què li va animar llavors a continuar avant?
Perquè que uns fets documentats en una obra d'un historiador del s/XVII, podrien haver succeït, en el cas de ser reals, tan sols segle i mig abans. És a dir un espai de temps no molt llarg, per la qual cosa dits fets podien no haver-se desvirtuat greument i el relat d'Escolano podria haver reflectit una part important dels mateixos. Encara a pesar que autors coetanis al mateix el ratllaven d'un poc fantasiador i de no cotejar documentalment (almenys en algunes ocasions) el que escrivia.
En l'any del nostre Senyor de 1610, l'historiador i escriptor valencià Gaspar Joan Escolano, en la seua obra Dècada primera de la Història de la insigne i coronada Ciutat i Regne de València, i fent referència al poble d'Olocau, deia textualment:
|
 |
"Muy cerca dél hay una cueva que llaman de Alimaymon, en cuya entrada, hasta el tiempo nuestro valenciano papa Calixto III, se encontraba con un caballo de piedra, sin tenerse sabiduria ninguna de quién le puso, ni por qué. A esta cueva en aquel siglo se venían en romería de todas las naciones y creencias, así cristianos como moros a visitarla para cobrar salud, y las cosas que se perdían; y se postraban de rodillas hacia el caballo. Comenzaron a recelar los regidores de Valencia de que aquel no fuese el de Troya y alguna reliquia de cierta gentilidad, ocasionada de alguna superstición para ruina de las almas, so capa de religión; y más de que vieron que los moros enemigos de nuestra santa fe, igualmente eran de los devotos; y por estar convencida de vehementi la superstición, dieron cuenta de ella al santo padre, el cual próvido pastor, con bula dada en Roma el año primero de su pontificado, les envió a mandar, que despedazado el caballo, cerrasen a cal y canto la boca de la cueva, por quitar de todo género de estropiezo"
|
Des d'eixe any i fins a l'actualitat s'escriuen estes línies, amb l'intent de saber què de cert i què de llegenda s'amaga davall de les paraules d'Escolano. S'ha comprovat que al llarg d'este espai de temps, quasi quatre-cents anys, una llarga llista d'autors, no han fet una altra cosa que transcriure quasi literalment el text original, que es va publicar per primera vegada en el segle XVII.
Encara i el risc que la llegenda de la Cova del Cavall, no fóra més que això, una llegenda sense cap tipus de fonamente històric i fruit de la tradició popular, apareix documentada en l'obra d'un escriptor del segle XVII, fent referència a fets almenys en teoria que van ocórrer segle i mig abans, és a dir, un espai de temps no molt llarg i amb la possibilitat que si este fet havia estat verídic, el transcurs del temps no haurà desvirtuat greument i el relat d'Escolano conservaria una part d'important en els fets reals.
Realment, esta cova, s'havia utilitzat com a santuari o lloc de celebració de rituals màgics i per tant pagans per a la religió oficial d'aquells anys? Va existir la figura de la bruixa que rebia les ofrenes i actuava com a portaveu dels rituals? Va existir el famós cavall de pedra o bronze? Encara i la distància geogràfica entre Olocau i Roma, i la gran quantitat de greus problemes que va tindre Calixt III en el seu papat, es va ocupar d'este assumpte i per mitjà de la butla emesa el primer any del seu mandat, es va produir realment el tancament de la boca d'este cova?
|
|
Per a poder demostrar que la Cova del Cavall va tindre un ús com a santuari, fa falta fer referència a la gran quantitat de restes de ceràmica que des de sempre s'han trobat en este lloc.
En primer lloc, transcrivim el que diu Nicolau Primitiu sobre estes restes arreplegades l'any 1924:
"... la procedència de tots estos trastos la imputa el senyor González Martí com a porta ofrenes. És possible que els devots portaren viandes, les quals aprofitades pel mag o fetiller que habitara en la cova, serien intrèpides als avencs, quan ja no serviren".
Setanta-quatre anys més tard, el Sr. Josep Guirau en el seu treball inèdit Apunts per a la Història d'Olocau l'any 1998, i sobre l'ús de la ceràmica, diu el següent:
"En el moment en què comencen les visites la gent els primers portarien atuells de fang, perquè és el que fins hui a eixit per la boca de la cova, bé estos atuells estarien plens d'oli amb un xicotet suro i en el centre una metxa i que una vegada encesa com si es tractara d'un cresol ...
.... Quant a la il·luminació i clar està una vegada passades les oracions i acabada el pelegrinatge, algun personatge del poble o encarregat de la cova tindria la missió de netejar els atuells de tot el recinte, i no pensem que les deixara allí tirades, per les restes l'orde de trencar tots els atuells picotejant-les amb alguna picota o ferramenta semblant, i així cap altre s'aprofitava de l'objecte quedant l'oració amb l'atuell en la cova, i a l'altre any les persones que feren el pelegrinatge tindrien el lloc net".
|
|
Al centre de la sala principal de la Cova del Cavall trobem un bloc de pedra, de mesures prou considerables, i a la seua esquerra un clavill al fons de què ha estat localitzada des de sempre el major deposit de restes de ceràmica. Tant la superfície d'este bloc, com el sostre que hi ha en la part de dalt, estan recoberts d'una pel·lícula de color negre, mentres que al lloc assenyalat trobem un lloc que ocupava una estalagmita.
Tot pareix coincidir, la pel·lícula de color negre podria tindre el seu origen amb el fum de les lluernes d'oli o altres materials combustibles. Després i una vegada realitzades les ofrenes, tancarien els trastos de ceràmica llançant-los al mencionat clavill.
|
 |
Pot ser que quan van arribar al 1455 els encarregats de complir les ordres de Calixt III en la seua butla, trencaren esta formació calcaria i/o tancaren la cova a cal i canto, per la qual cosa tan sols queda el vestigi del lloc on era i no és el cavall d'or, bronze o pedra.
Per a confirmar esta teoria d'una forma científica, en una de les visites realitzades, es va arreplegar la mostra de la pàtina de color negre, que embolicava estes formacions, mostra que es va entregar al Dr. L. R. Domingo i Asensi del Departament de Química Orgànica de la Universitat de València; va realitzar les anàlisis necessàries confirmant que en este tipus de residus apareixen traços d'una substància orgànica (oli, parafina ...). Resultats que confirmen la teoria de la ubicació del lloc de les ofrenes i de la utilització de lluernes per a estos tipus de rituals.
|
Alhora que s'arreplegaven les mostres citades, també es van arreplegar alguns fragments de ceràmica i una vegada classificats, van quedar vaig inclossos en el segle XII i XVI. Per tant, no hi ha cap dubte que la Cova del Cavall d'Olocau va tindre un ús de santuari, en un període històric que va des del segle XI fins al XV i que tota la ceràmica depositada en ella, correspon als exvots ofrenats o bé es fea servir com a recipient d'estos.
El que pareix un poc més difícil és que les ofrenes es realitzaren davant d'una figura d'un cavall. Si suposadament estes practiques havien estat realitzades pels moriscos, esta afirmació és completament falsa, ja que l'Islam prohibix en els seus membres que adoren imatges, però en canvi i almenys en la societat pre-islámica, es feien pelegrinatges amb la finalitat de donar culte a esperits representats en una pedra, en un arbre o en algun altre element semblant.
I pel que fa a la naturalesa d'este ídol, no és gens desgavellat pensar que el famós cavall, no fóra una altra cosa que una estalagmita o molt possiblement el propi bloc, que en l'actualitat amb un poc d'imaginació pot arribar a paréixer un cavall tombat.
L'objectiu principal d'esta investigació era intentar localitzar la teòrica butla emesa per Calixt III donant les ordes del tancament de la boca de la Cova del Cavall, com ens comptava Escolano l'any 1611. Si este document es poguera trobar quedaria demostrat que parlàvem d'un fet real i no d'una llegenda.
En l'Arxiu Municipal de València, on gràcies a l'ajuda inestimable dels seus membres i molt especialment al senyor Gonçal Gil i Fatás, es va localitzar en els volums de documentació eclesiàstica la butla de Calixt III on va firmar en referència a la Coval del Cavall d'Olocau.
|
|
"Año 1455. Bula del Papa Calixto comcada alos Govenadores Bailes y Jurdos para hacer Inquisición sobre cierto modo de adorar que se dava a unas piedras sacadas de una cantera de Olocau".
"Año 1455. Para tapar la cueva del Maymo. El lugar de Olocau donde para recobrar la salud se veneraba un caballo de piedra de la Cova Maymo. Olocau".
Una vegada localitzada la Butla Papal, quin era l'altre objectiu que calia localitzar? Sens dubte, la comunicació que els Regidors de València van enviar a Calixt III i que va provocar l'esmentada Butla (segons el que diu Escolano).
Calia posar-se en contacte amb el Vaticà i especialment amb el seu Arxiu Secret. A pesar de la valuosa col·laboració que des del primer moment varem rebre del personal d'este arxiu, no va poder ser possible la localització d'este document, ja que sense cap idea aproximada de l'espai de temps en què podia haver estat escrita la carta, l'objectiu era practicament impossible.
Davant de la impossibilitat de localitzar la dita carta, es va considerar oportú no continuar la busca almenys en esta investigació, i deixar el tema per a estudis posteriors, a pesar de tindre la possibilitat raonable de la seua possible pèrdua.
CRÉDITOS
Reportaje dirigido por: Juan Carlos y Josep V. González.
Texto: Juan Carlos y Josep V. González.
Selección: Juan Carlos.
Fotografías: Juan Carlos, Josep V. González y L.M. Barberán.
Diseño: Juan Carlos
© Olocau.BIZ 2006
|
|
|
|
| © Olocau.BIZ 2004-2008 |
|
|
