La jove María Dolores Lerma va ser rescatada a les 5'40 de la matinada.
- Traslladada a la Ciutat Sanitària de la Fe, es troba en observació i, segons pareix no patix lesions greus.
- El grup d'espeleòlegs que va intentar explorar l'avenc no tenia prou preparació i mitjans materials.
- Interessants declaracions del senyor Javier Sierra, president del comité regional d'Espeleologia.
L'accident patit despús-ahir per la jove María Dolores Lerma Montero, de 18 anys, en la cova del Cavall, del terme municipal d'Olocau, va constituir ahir tema de conversació en la nostra ciutat, ocupant el primer pla de l'actualitat. Encara que en el nostre anterior número vam oferir una àmplia i completa informació sobre l'apassionant fet -que no havia sigut culminat al tancar l'edició-, oferim hui als nostres lectors altres notícies. En primer lloc, la molt grata que María Dolores Lerma, rescatada a les 5,40 de la matinada d'ahir, es troba fora de perill, sotmesa a observació en la Ciutat Sanitària La Fe, on se li van practicar radiografies que van demostrar la inexistència de fractures.
Al migdia intentem dialogar amb la jove, però el seu estat físic i anímic, després de romandre en un avenc per espai de 18 hores, no va aconsellar l'entrevista. D'altra banda, se'ns va informar que pareixia haver-hi una lesió en la columna vertebral, extrem que anit, quan els reconeixements havien finalitzat no nos va ser possible confirmar. De totes formar, coneixent els relats de testimonis presencials la gravetat de la situació en l'avenc, resulta grat assenyalar que la jove es troba fora de perill.
DECLARACIONS D'UN EXPERT ESPELEÒLEGO
Era d'un gran interés conéixer la versió que dels fets podria donar un dels hòmens que més directament van intervindre en els treballs de rescat, el senyor Francisco Javier Sierra Serrano, president del Comité Regional d'Espeleologia i autèntic director de les operacions que es van efectuar en l'avenc, fins a culminar amb el rescat de María Dolores. El problema radicava amb el fet que el senyor Sierra havia arribat a la nostra ciutat a primera hora del matí i les seues obligacions laborables, a més de la necessitat que tenia de descansar després d'una nit de treballs, no pareixia fer factible el diàleg. No obstant, a última hora de la vesprada ens va rebre el senyor Javier Sierra en el despatx que la Federació de Muntanyisme posseïx en la Casa de l'Esport.
Durant trenta minuts vam tindre ocasió de conéixer la valuosa versió de l'expert espeleòleg, qui es va referir, d'entrada, a l'actuació de diversos companys seus, com al senyor Juan Bartolomé Martí, metge, que va atendre la jove en l'interior de l'avenc i del que ens ocupem en la nostra anterior informació. També es va personar a Olocau el senyor Vicente Ajado Aliaga, president del Grup d'Espeleologia del Centre Excursionista, així com el senyor Indalecio Mondéjar, que en plena operació de rescat es va traslladar a la nostra ciutat a la recerca de carbur, a l'advertir que podia fer falta.
Parlem amb el senyor Sierra.
- Diga'ns, concretament, en quin lloc va caure la jove.
- Mire, ella i els xics del grup es trobaven en una diàclasi -clavill que avança en profunditat- a setanta metres de l'entrada. I María Dolores Lerma va caure trenta metres baix. O siga, que ha romàs durant hores a cent metres de profunditat.
- Sap vosté quins fins perseguia el grup explorador?
- Els desconec. Segurament, eixe, l'exploració de l'avenc.
- Quan va arribar vosté al lloc del fet?
- A les 6'30 de la vesprada. Vam ser els primers que portem el material indicat, escales i cordes, perquè, encara que allí es trobaven els bombers de València, no disposaven dels utensilis indispensables per al salvament.
- Quan va arribar vosté, havia entrat algú?
- Sí, el metge Juan Bartomolé i Juan Sanchis, antecessor meu en el lloc de president del comité regional. Estos es van aproximar fins on es trobava la jove. Havien descendit fins al lloc en què es trobava, amb ajuda dels bombers.
- Parle'm de l'operació rescat.
- Actuem com sol fer-se en casos semblants: amb punts de suport, fins a arribar a la zona clau.
- No els va sorprendre que la xica es trobara en perfecte estat?
- La primera cosa que pensem, al conéixer les circumstàncies de la caiguda, va ser que la seua situació seria greu; d'ací que ens emportàrem una sorpresa i una gran alegria, al mateix temps. Llavors es van adoptar una sèrie de precaucions per a hissar-la, sense més dany de què havia patit.
- Què van fer?
- En principi, créiem que tenia fractures en braç i cama drets. Usant arnés dels bombers, se la va subjectar, quasi immobilitzada, i se va anar hissant a pols, alhora que pujava un company nostre dirigint l'operació.
- Coneixia vosté el projecte del grup de jóvens que va entrar en la cova?
- En absolut.
- No cal disposar d'alguna autorització federativa per a empreses que comporten perill?
- El que resulta evident és que l'accident es va produir per falta de preparació tècnica, que no es comprén ja que en tota la regió espeleològica -províncies de València, Castelló, Alacant, Múrcia i Albacete- és obligatori fer uns cursets que s'invita a totes les persones que senten afició per l'espeleologia.
- Estaven federats?
- No.
- Com es comprén açò?
- Mire, hi ha persones que es troben atretes per la bellesa d'este esport, però no valoren els perills que tanca, creient que poden superar-se sense pertànyer a un grup legalment constituït. D'altra banda, estos grups no posen impediments per a l'admissió dels que desitgen afiliar-se.
- Vosté ha participat en alguna operació semblant?
- Sí, vaig participar en el rescat d'un jove que va perdre la vida en l'avenc del Bou, a Simat de Valldigna.
- Ahir van comptar amb suficients mitjans?
- Per descomptat; i, a més teníem grups de reserva, disposats a prestar la seua ajuda tan prompte haguera sigut necessària.
Informació de gran interés, la que ens va oferir el senyor Sierra, que a més constituïx una crida d'atenció als que, sense posseir els suficients mitjans ni coneixements de l'esport que ens ocupa s'aventuren a entrar en avencs com esta del Cavall, que presenta seriosos problemes.
INFORME DE L'ALCALDE D'OLOCAU
Ahir rebem un informe de l'alcalde d'Olocau José Agustí, en el que manifesta el següent:
<<Conseqüent a l'accident produït a les 9'30 del matí de dijous passat, Olocau ha viscut una intenta jornada aclaparadora tensió. Molts són els elogis que podria dedicar a quants han col·laborat en esta missió tan dura com a humana, la que si per la seua quantia no puc dedicar, per la seua transcendència m'és impossible callar. En la denominada Cova del Cavall va tindre lloc este dramàtic accident, del que era víctima la jove María Dolores Lerma, veïna de València, qui va patir una caiguda, de 30 metres de profunditat, en les fosques entranyes de la terra. La notícia va córrer veloçment els aires de la regió a la recerca de socors, que va ser correspost des de la més alta jerarquia de l'esport valencià, el senyor Eugenia Martí Sanchis (delegat provincial d'Educació Física d'Esports), qui no va regatejar cap esforç per a personar-se a 450 metres d'altura, on tenia lloc l'acte de dita cova, i on va mantindre contacte directe amb els espeleòlegs que es dedicaven al rescat de la jove durant totes les hores de la vesprada, acompanyat del senyor José Quevedo Bugarin (capità de la Guàrdia Civil de Llíria), seguit per un equip de bombers del parc de València, un altre equip enviat pel Campament del C.I.R. i una quantitat de muntanyencs que no van tindre més avís que els ecos de l'emissora Ràdio Popular. Tot açò, a més de la col·laboració unànime i fraternal del poble d'Olocau, del que he de destacar la incondicional i arriscada actuació dels veïns d'esta localitat, J. Vicente Andrés Agustí i José Mañez, pel seu enorme esperit d'humanitat i per les veus de socors de la jove. I sense més armadures ni experiència que unes cordes, es van introduir en la perillosa i llarga cova a la recerca d'una vida, oferint les seues. Estos jóvens van donar amb el cos de la jove després de quatre hores de perillosa busca, i seguint instruccions dels experts en la matèria que anaven arribant, i al comandament de l'espeleòleg i doctor senyor Bartolomé, van aconseguir la meta del rescat a les sis menys vint minuts del matí del dia d'ahir, amb el ple èxit. Vint hores de valents esforços ha costat la seua recuperació.
En nom propi i en nom dels agraïts pares d'esta jove, que m'ha manifestat els seus més expressius sentiments de gratitud, vos transmet este missatge, desig d'esta família per a tots aquells que han contribuït en tan delicada operació.>>
NOTA DE LA FEDERACIÓ VALENCIANA DE MUNTANYISME
Hem rebut, igualment una nota de la Federació Valenciana de Muntanyisme, que diu així:
<<La Federació Valenciana de Muntanyisme, en relació amb l'accident patit per la jove María Dolores Lerma, desitja fer públic que el grup de jóvens aficionats a l'espeleologia que el passat dia 28 van visitar la Cova del Cavall d'Olocau, no pertanyien a cap societat membre d'esta Federació.
No obstant, la qual cosa, a penes es va tindre coneixement de l'accident es va personar en la cova el delegat provincial d'Educació Física i Esports el senyor Eugenio Martí, per a interessar-se personalment pel desenvolupament de les operacions de socors que estaven realitzant el president del Comité Regional d'Espeleologia d'esta Federació, el senyor Francisco Javier Sierra Serrano; el doctor Juan Bartolomé, professor de l'Escola d'Espeleologia de l'esmentat comité, i el membre del mateix do Vicente Deslluït, els quals van ser els que van dirigir l'operació de salvament de la senyoreta Lerma.
Esta Federació agraïx a les autoritats les ajudes de tot gènere prestades a l'equip de socors i exhorta els aficionats a l'espeleologia i muntanyisme perquè practiquen el seu esport favorit en el si d'una societat federada, on rebran, a través dels cursos que periòdicament organitza esta Federació, qualsevol classe d'ensenyances teòriques i pràctiques, gaudint al mateix temps dels beneficis que a tot esportista federat oferix la Mutualitat General Esportiva.
Finalment, esta Federació es congratula que la senyoreta accidentada es trobe fora de perill, recordant que els seus grups de socors estan sempre prestos a actuar en tots els casos siga precisa que la seua ajuda, com ja va ser requerit un dels seus membres per a participar en les operacions de rescat dutes a terme en el Taronger de Bulnes.>>
GRATITUD DEL SENYOR RICARDO LERMA
Anit va visitar la nostra Redacció el senyor Ricardo Lerma Serra, pare de la jove María Dolores Lerma. Va expressar la seua profunda gratitud -amb prec que la férem pública- a quantes autoritats, muntanyencs, espeleòlegs i persones han intervingut de manera eficaç en el salvament de la seua filla, realitzat a sencera satisfacció, gràcies a la col·laboració d'experts espeleòlegs.
El senyor Lerma Serra desitja fer arribar a tots, a través d'estes pàgines, el seu reconeixement, per l'activa participació en l'operació, que tan feliç desenllaç ha tingut.
PUNT FINAL
Nosaltres, que hem seguit de prop els esdeveniments, posem punt final al relat dels fets. I fem nostra petició de la Federació Valenciana, sobre la gravetat que pogueren tindre exploracions semblants, sense comptar amb els necessaris coneixements i material.
Un succés, en suma, l'epíleg del qual ha sigut feliç.
Ricardo del Llano.
