El tio Pepet el seré era un home que vivia a Olocau. Treballava de seré, encara que també exercia d'enterrador.
Pepet, va agafar el mateix ofici que son pare, este també era seré.
El tio Pepet, va ser un home molt treballador i actiu. Es passava les nits exercint la seua professió de seré.
L'horari comprenia entre les 12 de la nit fins a les 4 i mitja de la matinada.
Les ferramentes que li va proporcionar l'ajuntament eren: una gorra, un fanal i un chuzo (una barra de fusta llarga amb una punta metàl·lica).
En les cases, com no havien rellotges, la gent el que feia era posar davant de la porta de casa, pedres. Així, per exemple, si algú volia que li despertaren a les sis del matí, este, posava sis pedres, i, Pepet el seré, tenia la funció de despertar-lo a l'hora requerida.
Quan en el poble algú queia malalt, la primera cosa que feien els familiars del malalt era cridar a Pepet, el qual els acompanyava a buscar el metge.
Era molt patidor i servicial, per exemple, a les 2 de la matinada despertava un xiquet que es cridava Eliseo, perquè es posara a pasturar el pa. Quan Pepet, tornava a casa, en algunes ocasions no estava tranquil i tornava a la casa d'Eliseo veient que este seguia dormint.
Fa 32 anys que es va retirar com seré.
Encara amb el tragí que portava el tio Pepet, li quedava temps per a anar a cuidar les seues terres.