Olocau.BIZ - Entrevista: L'emissora de ràdio 97.7 visita Olocau

Esta entrevista va ser realitzada per Pilar Paneque a l'Alcalde d'Olocau (1987-2007), José Agustín Agustí i a dos regidors de l'Ajuntament d'Olocau: Daniel Calvo i Raquel Alambiaga, el Dimarts 29 de Novembre del 2005, de 21 a 22 hores de la nit, per l'emissora de ràdio 97.7 València, en el programa radiofònic Historia de un Futuro.
En l'entrevista es van debatre diversos temes actuals que concernixen a Olocau i als seus residents, com el transport públic, l'escola del poble, el centre sanitari ... I de la mà de Raquel Alambiaga i Daniel Calvo, van explicar a tots els ràdio oients les festes d'Olocau, els esports i infraestructures, i el complex monumental de la Casa de la Senyoria.

Pilar Paneque: Des de la comarca del Camp del Túria en ple cor de la Serra Calderona a uns 30 Km de València vos donem la benvinguda a un nou recorregut per la vida quotidiana. Benvinguts a Olocau. Desde Historia de un Futuro vos saluda Pilar Paneque. Comencem.

Pilar Paneque: Com vos déiem, ací estem un Dimarts més des d'Història d'un Futur en la 97.7. Ens trobem hui només a 30 Km de València; concretament a Olocau, en plena naturalesa, donem fe perquè tot just arribar els nostres pulmons ho han agraït, aire pur en abundància. Hui volem conéixer i que conegueu este xicotet municipi d'uns 1200 habitants i com sempre ho anem a fer de la mà del seu Alcalde, D. José Agustín Agustí Sanchis. Bona vesprada. Crec que abans m'a renyit per parlar-li de "vosté", bo, li demane permís públicament per a parlar-li de "tu". Ell pertany al Partit Socialista Obrer Espanyol i és Alcalde d'Olocau des de l'any 1987 i va començar quan el municipi comptava amb tan sols la mitat d'habitants, uns 600. A crescut molt.

José Agustín Agustí: Sí, a crescut, però no el creixement que d'alguna manera haguérem volgut, però sí un creixement d'acord amb les pretensions que volia el municipi. El municipi d'Olocau d'alguna forma té unes característiques de 1200 habitants en estos moments, encara que a l'estiu i en etapes puntuals de l'any arribem a ser 12000 o 13000 habitants. Açò és degut al fet que efectivament que hi ha urbanitzacions o segones residències, en el nombre d'uns 4000 habitacles; si comptes a dos o tres persones per habitacle et dóna les xifra que estem parlant.

Pilar Paneque: I per alguna cosa vindran no? Alguna cosa tindrà Olocau que no tinguen altres llocs perquè s'ompliga tant.

José Agustín Agustí: Jo et diria que Olocau és el millor que tenim a Europa. I quan ho dic és que es pot demostrar. És a dir, nosaltres no podem oferir, ni cines, ni l'hemisferic, ni coses d'estes, ara, tampoc podem llevar el terme, el paisatge i la climatologia. I per a mon això és més important que a vegades allò altre.

Pilar Paneque: L'entorn paisatgístic ho hem vist i és immillorable. Embotellaran l'aire perquè ens ho portem a la ciutat?

José Agustín Agustí: Tant de bo poguérem embotellar-ho i cobrar-ho com estan cobrant altres coses.

Pilar Paneque: Ah!, ja ens vol cobrar i tot, però ens regalaria una botella ...

José Agustín Agustí: Per descomptat, l'aire és patrimoni de tots i tot el que està al voltant es deu disfrutar per tots.

Pilar Paneque: De totes formar senyor Alcalde, a pesar d'eixa atenció que tenen amb la naturalesa pels seus paisatges, com ha de ser, no manquen vostés d'una zona industrial, com tinc entés, a Olocau.

José Agustín Agustí: Sí, però el nostre projecte i la nostra indústria serà el mig.

José Agustín Agustí: Turisme rural i totes aquelles activitats que comporten al manteniment i a la protecció de la naturalesa.

José Agustín Agustí: Tot el possible per a potenciar el turisme rural i aquells llocs que tenim dins d'un espai desenrotllar-los, no volem ciment, sinó el que faça falta, però crec que, molt racional i sempre amb molt de respecte al que tenim.

Pilar Paneque: Perquè Olocau continua sent agrícola, a pesar del difícil que esta hui en dia.

José Agustín Agustí: Sí, és que no ens queda un altre remei més que mantindre, per això d'alguna manera en eixa il·lusió i en eixa pretensió de mantindre l'agrícola volem oferir allò que ens oferix el terreny: El paisatge, l'agricultura o tot allò que comporte.

Pilar Paneque: O siga que vostés preferixen viure amb qualitat de vida abans que no sé, ampliar el seu ...

José Agustín Agustí: No, per descomptat que el poble s'ha d'ampliar, per descomptat que hi ha urbanitzacions, però en una mesura justa. És més important el veure un lloc totalment en contrucció que no veure una gran massificació. Tot cap en el terme d'Olocau, però d'una forma molt racional. No em pareix bé que al voltant del poble vagen a fer un nombre de vivendes, aquelles que podem suportar. No estar mai per damunt de les possibilitats. Sí que seria partidari d'altres llocs fer un altre tipus de desenvolupament, en la qual cosa és el casc municipal o el cas urbà, al qui li pese, mantindre al 100%, ampliant sí, però sense perdre l'essència. Preferisc veure la Peña que una torre d'edificis.

Pilar Paneque: Sí, sí, jo em sumisc, i encara que no sóc d'ací, és que a sigut abaixar del cotxe i notar eixe aire.

José Agustín Agustí: També sóc conscient que efectivament cal anar a noves construccions, a nous plantejaments, però torne a repetir, sempre dins del que ens identifica. Nosaltres no podem fer més del que tenim, i el que tenim és el paisatge. Si això ens ho carreguem, haurem de vendre caixes de tabac.

Pilar Paneque: Crec que per a eixos projectes que tenen, el desenvolupament sostenible, eixa indústria conpatible amb l'entorn necessiten vostés iniciatives privades.

José Agustín Agustí: Efectivament. Les privades d'alguna manera, jo crec que dins d'algun fet el que busquen és tindre una rendibilitat totalment aplaudible; jo no estic en contra que tinga rendibilitat, però això moltes vegades els pobles quan marquen un camí o una ruta si no hi ha una cosa més gastadora, les inversions són aquelles coses que arriben. Llavors, hem d'anar amb recursos propis que són molt pocs, si damunt d'això, l'administració les carències que tenim tampoc les du a terme o tampoc es fa càrrec d'elles perquè imagina't, el poble va, a poc a poc. No com volguérem. Si tinguérem en l'Ajuntament una vareta màgica per a poder dir això tenim i això volem estaria bé. Però hem de comptar amb les poques urbanitzacions que ens arriben ja que no hi ha diners ni en l'Administració ni en l'Ajuntament; i les inversions privades vagen possiblement a aquells llocs que tinguen molta més rendibilitat. Però tot arribarà. I quan arribe sí que demanaria que foren conseqüents i respectuosos en el que tenim. Hi ha lloc per a fer vivendes, hotel, cases, però per a què vull jo tindre tantes cases i vivendes si després no tinc com tu dius, per a respirar l'aire. Si falta l'aire, qualitat de vida sí, moltes autopistes, un aeroport, un port de mar ací en el barranc. Moltes vegades quan algú et diu "És que Olocau hauria d'anar molt més per a avant". Sí, molt més per a avant, en què mitjans? És molt fàcil. Jo no tinc inconvenient en què damunt d'un lloc es faça un hotel o es faça el que es vullga fer; si això comportara benefici al poble caldria estudiar-ho, però et dic una cosa també cal estudiar-ho i hipotecar el futur.

Pilar Paneque: O siga fer un balanç entre el benefici i el possible prejuí.

José Agustín Agustí: Cal buscar un equilibri. I si moltes vegades ens quedem parats perquè caldrà ver sinó es ven el futur. El que cal ser és més respectuós, i eixa valoració algú no la compartirà, cosa que respecte, però de moment és la idea que tenim. Estem oberts a qualsevol tipus d'iniciativa, pública o privada, però iniciatives que es facen acords al que som. Si ací es vol fer una indústria química, mals tindríem, però si volguérem tindre ací 10000 vivendes demà les tindríem. Per tant, menys polígons industrials, que fa falta perquè la gent treballe, però la indústria és el turisme en este cas. Si diuen que cal fer vivendes per descomptat que es faran, però sempre dins d'un control. L'altre dia parlant, "És que camps de golf", ni estic a favor ni estic en contra, si el poble vol camp de golf, preferisc abans un camp de golf que no fer 10000 vivendes. I rendibilitat seriosa la mateixa. El desig d'Olocau ha de ser a augmentar la població, a augmentar les seues vivendes, però d'una forma controlada. I hem de tindre en compte que gran part del terme està dins de la Sierra Calderona. Però també exigim a l'Administració que el que nosaltres protegim, la primera cosa que cal protegir és als ciutadans. És molt bonic protegir al mig, un arbre o el que siga, però si nosaltres no podem viure, mal podem fer perquè es protegisca. Olocau té terreny per a tot, per a vivendes i per al que volem fer, per a indústries; però el que cal conservar cal conservar-ho a pesar de qui li pese. Després, l'Administració s'ha d'implicar perquè allò que nosaltres no podem desenvolupar ja que estem dins d'un parc natural, l'Administració que nos conpense indirectament de quelcom. Per què? Perquè si ningú conserva res, mai tindrem res. Per tant si a nosaltres ens a tocat la sort o la desgràcia, jo crec que la sort, de tindre un parc natural i vosaltres podeu vindre a disfrutar-ho, home, alguna conpensación haurem de tindre. Almenys la conpensación de la vostra visita. Però damunt d'això, el poble no menja de les visites, menja d'altres coses.

Pilar Paneque: Exacte, perquè el poble vol protegir eixa zona, però ha de viure també.

José Agustín Agustí: Clar, ha de viure, per això hui en dia hi ha mitjans perquè puguen desenvolupar-se noves coses el viure i la protecció. I no tot és fer fabriques. Que són importants, són necessàries; però millor fabrica que faça aire pur.

Pilar Paneque: Que no li he preguntat res sobre la seua vida personal Alcalde, hem anat directe, però bo, jo sé que vosté està prejuvilado, ho deixem clar, és vosté un home jove encara, i abans vosté es dedicava a la Banca, òssia que sap vosté molt de números.

Pilar Paneque: Bo i vosté Alcalde, tinc entés que no té la intenció de ser novament Alcalde, però ho reclama el poble.

José Agustín Agustí: No, un mai sap si repetirà o no repetirà. Jo particularment no creia que seria Alcalde. Porte uns tots els anys sent Alcalde Que. Si el poble quan em presente vota ...

José Agustín Agustí: Coses bones, es fan, coses roïnes, també es fan. Però jo crec que una persona que este davant d'un municipi vol fer les coses mal fetes; tots volen fer-les bé, tant en l'oposició com com en el govern. Per tant, quan jo dic no sé si em tornaré a presentar, jo sempre dic, ja veurem, per respecte als nostres companys. Quan un porta tants anys no és que un s'agarre a la cadira, jo mai m'he agafat a la cadira, perquè és una cosa que no és mia. Però sí li tires afició, i a vegades vullgues tornar a presentar-te. Però per descomptat no estic tancat a mantindre'm en el lloc ni de bon tros. Hi ha gent que pot fer el que jo o millor que jo. Ara hi ha 2000 recanvis, i qualsevol pot canviar l'Alcalde actual i ho farà igual o millor, almenys millor, pitjor no ho farà. Per això et dic, quelcom bé habré fet per a estar ací 20 anys. Però ja et dic, no sóc jo el que diu si m'he de tornar a presentar o no. En este moment jo et diria, perquè no, però quan s'acosta el moment perquè em presente. I si els meus companys em tornen a triar, per molt que li a pesar d'algun ...

José Agustín Agustí: ... Estic disposat i obert a qualsevol suggeriment. Jo crec que una persona a pesar dels anys que portem, jo no em trobe cansat de ser Alcalde. Perquè el dia que jo no tinguera il·lusió, ganes no hi hauria que m'ho diguera algú, jo m'aniria a casa.

Pilar Paneque: Això és bàsic, per a dedicar-se a quelcom tan dur com és la política i ser el cap visible d'un municipi, fa falta il·lusió.

José Agustín Agustí: Sí, molta il·lusió i ser al final masoquista o panoli.

José Agustín Agustí: Es molt fàcil ser Alcalde d'un poble gran perquè d'alguna manera el teu tens tots regidors, que jo no tinc dubte de cap dels meus. Tens 14 assessors i el ciutadà no arriba a tu o quan arriba, arriba amb grans cerimonials. Però l'Alcalde d'un poble com té de bo és que un veí en qualsevol moment en qualsevol hora del dia et pot dir el mal que té de morir, i t'expressa la seua preocupació. I això també és un avantatge. És com té de bo ser Alcalde d'un poble xicotet, perquè eres Alcalde de tot, perquè la gent a vegades et compte problemes que no són agradables encara que no t'importen quasi res sí que valores que tenen confiança amb tu perquè t'ho compten. I només per això val la pena ser Alcalde d'un poble xicotet.

Pilar Paneque: Això li donarà l'oportunitat de conéixer de tu a tu a tots els ciutadans.

José Agustín Agustí: fortunadament sí. Però això va en detriment que et dediques les 24 hores al servici dels ciutadans.

Pilar Paneque: Cal tindre vocació com els capellans, si em permet la comparació.

José Agustín Agustí: El capellà té una vocació com la que pot tindre l'Alcade. El capellà ha de tindre una entrega cap als altres. Però el capellà acaba la missa i s'a acabat i l'Alcalde no acaba la missa, quan acaba la missa vénen altres coses; i ha d'emportar-se els problemes moltes vegades a casa, i he de dir una cosa que jo crec que d'alguna manera, quan deia que en un poble gran és més fàcil ser Alcalde, volia dir que és menys complicat, perquè ací tu jugues amb els sentiments de la gent, i en una capital o en una ciutat gran, possiblement l'Alcalde o el Regidor no conega eixe sentiment. Llavors és molt difícil quan has de dir que no. No s'ho estàs dient, per la qual cosa, no s'espera el no, i llavors, és molt més dur. No és el mateix dir-li a un fill: no et done de menjar que dir-se'l a un que no coneixes. Al final és el mateix, cap dels dos menja; però el fill, és el teu fill; i els veïns d'un poble xicotet són veïns teus, són amics, són veïns. En un poble gran, possiblement es mire més els partits. No vull dir que hi haja més competència en un lloc o en un altre. Si jo et diguera: per a mi, tots són iguals; vosté em diria: està dient vosté una favada. No, jo crec que l'Alcalde quan és Alcalde, és Alcalde de tots. Independentment del partit polític, perquè molt possiblement tinga familiars en un partit o en un altre. Però que al final no és el partit en si, és la persona. I la persona, en el poble la coneixes, i en una ciutat no la coneixes. Però el dia que jo no tinga il·lusió, el dia que no tinga vocació, m'ho plantejaré; però de moment tinc molta il·lusió i massa vocació.

Pilar Paneque: Bo Alcalde això està molt bé. Ens anem a quedar amb això en esta primera pausa i escoltarem els nostres patrocinadors i de seguida tornem parlant d'Olocau, del seu patrimoni, de les seues festes, i com no, del seu entorn envejable.

Pilar Paneque: Continuem en la 97.7, en Historia de un Futuro, hui a Olocau, en plena Serra Calderona, parlant de les seues excel·lències naturals i també culturals. Per a això tenim un parell de contertulians més: ella és Raquel Alambiaga, regidora d'Educació, Cultura i Medi Ambient. Bona vesprada i benvinguda. Entre altres coses, ens va a parlar del patrimoni d'Olocau.

Raquel Alambiaga: Hola bona vesprada. Sí, en principi tenim la Casa de la Senyoria, que és "el castell", com ho coneix la gent d'Olocau. És una casa pairal amb una torre més antiga. Ha tingut diverses restauracions i en un principi era la casa del senyor feudal. Després va passar a les mans dels apoderats, de les persones que portaven les terres i al final les han heretat els descendents d'estes persones. Al Novembre del '98, la casa estava molt deteriorada, els propietaris d'eixe moment no podien amb la restauració i l'Ajuntament va decidir comprar-la per a recuperar-la com a patrimoni del poble.

Raquel Alambiaga: En un principi encara no. S'està acabant de restaurar perquè la rehabilitació és molt costosa, s'ha de fer a base de subvencions, i les subvencions tarden a arribar. Però ja s'ha fet alguna actuació i de moment es fan exposicions en l'estiu i concerts en el pati de la casa, es fan concerts de música clàssica; música de cambra, grups de quatre o cinc persones, de vent, de corda. I exposicions, enguany, en el 2005, vam fer una exposició de restes ibèriques que es van trobar en el "Puntal dels Llops" i que normalment es troben en el museu de Prehistòria de la Diputació. Es va fer també una exposició de coses que fan la gent del poble, que pinta, ceràmica i algunes coses més. Bé, en un principi la idea és convertir-ho en un museu etnològic, quan este acabat de restarurar i fer activitats culturals.

Pilar Paneque: Llavors a Olocau hi ha suficients restes tant ibèrics, com romans no? Per a fer un museu etnològic. En esta casa solariga, restaurant-se que està. Llavors tot és qüestió que arribe eixos diners. No falta de ganes ni de bon tros per part del municipi. I què més podem parlar de la cultura d'Olocau? A banda d'eixos concerts magnífics, ¿una miqueta més que ens aconselles per a vindre a conéixer a Olocau?

Raquel Alambiaga: Bo, a banda es fan tallers per a la gent del poble i després quant al medi ambient, tenim rutes, sengles que són prou atractives. Tenim diversos fullets editats. Intentarem editar-ne més. I res, invitar la gent a què vinga a passejar i perquè vegen el que tenim.

Pilar Paneque: Llavors hi ha rutes traçades per la muntanya no? I, hi ha possibilitat de portar algun guia o són per a fer-les soles?

Raquel Alambiaga: En principi no. Són per a fer-les sols, perquè tampoc són molt llargues, no són difícils. Una d'elles també és a unes restes d'una contrucción que també pertanyia al senyor feudal que és un castell que està entre els termes d'Olocau i Marines, i que també es pot visitar. Només queden quatre parets però ...

Pilar Paneque: Be, esperem Raquel que tots estos projectes culturals de restauració es porten a bon terme. Gràcies per la teua participació i en estos moments passem al teu company Daniel Calvo que és regidor de Joventut, Esports, Festes i Agricultura. Bona vesprada i benvingut.

Pilar Paneque: Moltes gràcies. Gràcies per dedicar-nos el vostre temps que imagine que amb tantíssimes regidories estaràs súper ocupat, igual que Raquel, però heu fet un buidet.

Daniel Calvo: Bo, pues sí, al ser un Ajuntament de només set regidors perquè les àrees es multipliquen, perquè les àrees són les mateixes. En un Ajuntament xicotet com és el de Olocau on hi ha set regidors, pel volum de població, és molt diferent de per exemple un Ajuntament gran que pot tindre vint o vint-i-cinc regidors, com podia ser una gran ciutat. I clar, se'ns multipliquen les àrees i per consegüent se'ns multiplica el treball.

Pilar Paneque: Com deia l'Alcalde abans que quant més gran és el municipi més gent, no és que sigueu menys vàlid, tot al contrari, perquè si feu tantes coses, sou tan polifacètics per alguna cosa serà.

Daniel Calvo: Clar, és una tasca multifuncional i en este cas jo porte la regidoria de Joventut, Esports, Festes i no ens queda més remei que interrelacionar-lo tot, és a dir, en festes proposar molts actes per a la joventut. En tot el tema d'esports també quadrar-ho tot, els esdeveniments que podem fer ací a Olocau, sobretot en època estival, que és quan més gent hi ha. Però en definitiva crec que anem traient els projectes avant que és el que interessa i el que també li interessa a la gent i al conjunt de tots els visitants que vénen per ací, per Olocau.

Pilar Paneque: A més Daniel tu eres molt jove, o almenys així m'ho pareix.

Daniel Calvo: Bo, això és perquè tu em veus amb bons ulls, Pilar ... Tinc vint-i-cinc anys eh ...

Pilar Paneque: No és que sigues major amb eixa edat, però et puc assegurar que aparences molts menys.

Pilar Paneque: Això és l'aigua d'Olocau, i l'aire? Que em vinc ací a viure ja.

Daniel Calvo: Ha de ser, ha de ser, a més ara deien d'embotellar l'aire, i sí, pareix que es poden comprar emanacions.

Daniel Calvo: Sí, sí, en el tema borsari crec que ja és possible ... Bo, no em faces molt de cas ... Hi ha la possibilitat de comprar emanacions, bo, ja et dic, no sé molt bé el que t'estic dient, però em sona que es puga comprar emanacions.

Pilar Paneque: Bo, vinga Daniel, compta'ns alguna cosa sobre eixes festes a Olocau.

Daniel Calvo: Mira, pròximament ja al Gener tenim les festes de Sant Antoni, que, a pesar de no ser patró d'Olocau se li considera com a tal. És una festa molt participativa amb molta devoció per part de la gent. És una festa que sempre té els cridats "clavaris" i, si algun any no apareixen clavaris, l'Ajuntament fa esforços perquè es mantinga la festa, ja que és una festa ancestral, de les més antigues que coneix Olocau. També estan les festes d'Agost, que són unes festes diguam, del patró, de Sant Roc, patró d'Olocau; que junt amb la Verge d'Agost, fem, la segona setmana d'Agost les festes patronals, dirigides a la gent d'Olocau i a tots aquells que ens visiten. És que Olocau, té molts avantatges, perquè està per l'autovia de Llíria, autovia d'Ademuz, ho ha convertit en un municipi molt abellidor, ja que açò està a 20 - 25 minuts de València, es respira aire pur, és el pòrtic de la Serra Calderona en la seua entrada sud-oest. I clar, açò és el que oferim. Des del departament d'agricultura també, l'agricultura com tots els llocs; abans era una agricultura de subsistència, després va ser una agricultura que generava beneficis i ara és una agricultura que complementa qualsevol altre treball, ja que no es pot viure només d'esta, llevat que tingues moltes negades. Per tant, les polítiques que portem són de suport juntament amb les institucions, la Diputació de València, la Conselleria que ens ajuden, que ens agradaria que ens ajudaren molt més, perquè ens ajuden més prompte poc, però el que puguen oferir-nos per descomptat que l'acojemos amb molt grat.

Pilar Paneque: Bo, ací queda dit; que segur que ens senten Daniel. I quant a esports, perquè tu eres el regidor d'esports ...

Daniel Calvo: Sí. A excepció de la Piscina Municipal i el camp de futbol, tot el que és el nou complex poliesportiu a sigut una consecució molt important d'estos últims 10 - 15 anys: Pistes polivalents de handbol, futbol, basquetbol, frontó que ho acabem de pintar i de rehabilitar. El camp de futbol també varem rehabilitar els vestuaris, hem posat llum artificial. Bo, i organitzem junt al Club Esportiu Olocau, que és el club que ens representa, un torneig de futbol 7. També des de la regidoria organitzem una escola de futbol per a xiquets i per a xiquetes i que juguen partits entre ells, xics contra xiques que és un clàssic del mes d'Agost. En frontenis també fem tornejos, que participen gent del municipi de i de les urbanitzacions; no oblidem que ací tenim quatre urbanitzacions molt importants que és el que genera eixa aglomeració urbana de 10.000 habitants. Estem encantats que la gent vinga a Olocau, perquè Olocau ven naturalesa en estat pur. El gran patrimoni que té Olocau és, poder vendre naturalesa en estat pur a preu de saldo, perquè és el que et pot costar de vindre de València a ací, 20 - 25 minuts, així que invitem tots els ciutadans de València i la contornada i a tots els que ens estiguen sentint, que vinguen a Olocau, que tenim moltes coses per a oferir-los.

Pilar Paneque: Sí, sí Daniel perquè a més és un goig i ho hem dit i ho he repetit diverses vegades al llarg del programa, però és veritat, es nota, done fe que es nota. A sigut arribar i dir: Déu meu no em recordava de com era l'aire pur. Mereix molt la pena. Ens anem a quedar amb eixe aire pur, farem una brevíssima pausa i de seguida continuem parlant de moltíssimes altres coses ací, a Olocau. Gràcies Daniel per participar. Fins ara mateix.

Pilar Paneque: Seguim en la 97.7 en Historia de un Futuro, hui des d'Olocau. Una població amb un entorn paisatgístic natural absolutament increïble i privilegiat; a més d'un patrimoni cultural i artístic també molt notori; i unes festes magnífiques i uns regidors i un Alcalde que treballen molt per i per al poble, ací els tenim. Però a pesar de totes estes coses magnífiques que té Olocau, també li falten certs detalls, veritat Alcalde?

José Agustín Agustí: Sí, efectivament hi ha coses que falten en el poble, i coses que són necessàries i primordials per al municipi. Jo em quedaria en tres grups, hi ha més, però ho vaig a enfocar en estos tres grups, que són: el tema del transport ...

José Agustín Agustí:No, i el transport que hi ha és insuficient, i que no porta el que els veïns d'Olocau es mereixen.

José Agustín Agustí: D'Olocau es pot anar fins a Llíria i de Llíria cap a Olocau. Però un transport al dia, un al matí i un altre a la vesprada. Totalment insuficient. Fa uns anys l'EMT tenia uns servicis que a mon entendre era massa servici, mai és massa, però cal ser un poc responsable; i quan un servici no és rendible cal estudiar-ho. Mai es pot deixar a un municipi en carència de servicis. Sí que és veritat que hui en dia tot el món té un vehicle, però hi ha molta gent major que no té vehicle i el transport públic és una obligació que tenim les administracions. Cal buscar el transport públic, i en estos moments el transport públic brilla per la seua absència. I açò és una reivindicació que jo faig des d'ací i que he fet moltes vegades. S'ha parlat amb la Conselleria. No és que siga ja Olocau, és que també són els pobles que hi ha al voltant d'Olocau, com pot ser Gátova. Jo deia de tancar-me, efectivament i estic disposat a tancar-me quan faça falta. Jo crec que esta línia és deficitària, però que la compensen amb altres línies que són més rendibles. Jo no vull un sistema de transport amb un sol autobus, però sí que vull una línia amb dos autobusos al matí i amb dos o tres a la vesprada.

José Agustín Agustí: Almenys ja hi hauria un abanico més ampli perquè la gent poguera utilitzar estos servicis. Perquè moltes vegades un si ha d'anar al metge, ha d'anar en taxi i això costa diners; i els ciutadans són tots de primera, no hi ha ni de primera ni de segona. I en el tema de transport, possiblement Olocau no seria de primera, tampoc de segona, sinó de quinta.

Pilar Paneque: Be, deixem ací eixa reivindicació Alcalde, crec que molt important, per descomptat.

José Agustín Agustí: En el tema de la sanitat, efectivament no em puc queixar de la sanitat. Tenim uns servicis sanitaris que complixen amb el que el poble necessita. No el dispensari, el dispensari és un local municipal que es va reformar fa 14 o 15 anys, però hui en dia és insuficient. Si fa 20 anys érem 500 habitants i hui som 1200 empatronats, les instal·lacions no són les adequades.

José Agustín Agustí: És que el reforç es pot fer en un mes d'estiu, però les instal·lacions són les mateixes. El que no pot ser que el metge este escoltant a un pacient i fora de la sala d'espera estiguen sentint si ha guanyat el Barça o ha perdut el Real Madrid. Hi ha massa aglomeració, molt poc espai; i no és competència de l'Ajuntament fer un nou consultori, és competència de l'administració, de la Generalitat, perquè l'Ajuntament facilitarà el terreny, però de moment estem en un consultori totalment obsolet. Igual que l'escola. L'escola que es va fer l'any 1950 ...

José Agustín Agustí: Crec que massa anys. Si és roín estar en barracons, pitjor és estar en una escola que té 55 anys. Si que he de dir que l'Ajuntament constantment està invertint en l'escola, però invertir en una escola vella, és com invertir en una casa arreglant goteres, i l'endemà més goteres. I els nostres fills es troben que no tenen ni un menjador, ni cap sala òptima per a fer qualsevol activitat, informàtica, qualsevol activitat. Tenim una escola totalment deficitària. A Olocau, efectivament, tenim el que tenim, el millor, però moltes vegades els ciutadans estem baix terra, per què? Perquè transport, nul. Sanitat, bons professionals, però instal·lacions insuficients. Escola, el mateix. Clar, com ha d'ascendir l'escola si jo menge pare no tinc un menjador. Què passa? Efectivament, els xiquets fa uns anys a menjar a casa, però hui en dia els pares treballen, les mares treballen; si no hi ha un lloc on puguen menjar, els porten a un altre lloc. Escola pública, sanitat pública, transport públic, perquè a Olocau, el públic és a càrrec de l'Ajuntament i no a càrrec de què han de fer-ho. I no m'estic queixant de les administracions, no vull jo plorar, plorar no es plora, simplement el que vull és que si els ciutadans de València són de primera, jo vull ser de primera, i no de primera especial no, de primera, igual. I si ací hi ha deficiències, anem compaginant-les, compartir-les. El que no podem fer és que augmente el rang de xiquets en l'escola si no estem donant un servici a l'escola. Perquè si jo foren un pare no portaria al meu fill al menjador; jo no tinc sanitat perquè no hi ha llocs per a poder atendre'm; i si vinc a Olocau i no tinc cotxe privat ... Per tant eixes deficiències sí que són totalment greus en el municipi.

Daniel Calvo: Perquè nosaltres Alcalde, tenim terrenys al costat del poliesportiu que és el millor terreny que podem oferir perquè hi haja una integració en el que és la cultura, l'educació i l'esport, tot junt. Per tant sí que és una deficiència greu, a banda del consultori del centre de salut que tant necessitem i la millora en el transport públic interurbà. El que és els terrenys per a la futura escola dels xiquets i xiquetes d'Olocau el que és tindre, els tenim, només faltaria la voluntat política de la Conselleria de Cultura perquè ens ajudara en eixe projecte que és fer una escola nova que ja creiem que en 55 anys d'existència la que tenim creiem que ja han complit amb el seu paper.

Raquel Alambiaga: Jo crec que tenen raó perquè a més abans de l'estiu es va fer un informe de les condicions en què es trobava l'escola, inclús l'inspector de zona va veure les instal·lacions i opinió evidentment que no estava en bones condicions. I estem esperant que la Conselleria ens criden per a dir-nos "esperar-vos un poc, veurem el que passa, on estan els terrenys", perquè així puguen veure per ells mateixos com estan les instal·lacions. I açò contínua deteriorant, perquè com plou, continuen eixint goteres, i així estem. I els pares i mares al primer que demanen ajuda, evidentment és a l'Ajuntament.

José Agustín Agustí: Açò obliga a molts Ajuntaments, com és el d'Olocau en este cas, a buscar altres fonts, que a vegades són les més recomanades ...

José Agustín Agustí: No, no angoixa no. Si al meu en este moment no tinc possibilitat de tindre una escola nova, un consultori nou i un transport adequat, a través de la pròpia administració, més quan estic oferint a les altres poblacions l'espai, m'obliga a fer un desenvolupament urbanístic per a poder dur a terme tot açò.

Pilar Paneque: Esperem que això no ocórrega. Seguim de seguida i li deixe les últimes paraules a vosté. Ens quedem reflexionant açò tan important que ens ha dit D. Agustín Agustí, Alcalde d'Olocau. Fins ara mateix.

Pilar Paneque: Entrem en la recta final ací en Historia de un Futuro, hui des d'Olocau, anirem despedint-nos dels nostres contertulians. En primer lloc, la regidora d'Educació, Cultura i Medi Ambient, Raquel Alambiaga, moltíssimes gràcies per la teua intervenció. Tens alguna cosa què afegir?

Raquel Alambiaga: No, només gràcies per a veure vingut i invitar la gent a què ens visite i inclús que vinga a viure perquè és un poble molt acollidor, la gent és agradable, i encara que tenim pocs servicis, a poc a poc anirem aconseguint-los i estaran a la seua disposició.

Pilar Paneque: Molt bé, moltíssimes gràcies Raquel. I bo, ací un xic regidor de Joventut, Esports, Festes i Agricultura; dic un xic que em va a llevar el lloc en qualsevol moment, li veiem que té molta sang de ràdio, se li dóna molt bé Daniel, moltíssimes gràcies per la teua intervenció.

Daniel Calvo: Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per a veure vingut al poble, gràcies als oients que ens han escoltat i invitar-los ja i dir-los que la segona setmana de Gener, tenim la festa de Sant Antoni, la foguera que és la més gran que es fa a la Comunitat Valenciana, perquè la de Canals és la més alta, però la que pes més en tones és la d'Olocau. Invitar-los perquè vinguen la segona setmana de Gener i res més, dir-los que el poble els espera i val molt la pena que vinguen a passar un dia a Olocau, perquè es trobaren en coses molt bones. Moltes gràcies.

Pilar Paneque: Moltes gràcies Daniel. I bo, el Sr Alcalde, D. Agustín Agustí Sanchís, què hem d'afegir per a acabar?

José Agustín Agustí: No res. No és fàcil que els mitjans vinguen als pobles i això cal aplaudir-ho i cal reconéixer-ho. I dir que la gent d'Olocau és el més important per a mi, és el millor que tinc en el poble, la gent; però també és molt important i valuosa, la gent que ens visita. Faig una crida perquè tots els que vénen són benvinguts, i els que no vénen ells se'l perden.

Pilar Paneque: Això li anava a dir Alcalde, hem vingut perquè ens agrada Olocau i sabem que ací s'està molt bé i es respira, insistisc, divinament, òssia que el plaer és el nostre. Moltíssimes gràcies Alcalde, a seguir amb eixos projectes amb eixa energia que veiem que li sobra i per descomptat, que seguisca més anys, perquè jo crec que sí, no? Fent les coses bé jo crec ...

Pilar Paneque: Dons això, hui hem estat ací, en Historia de un Futuro, des de la 97.7 ha estat a Olocau, en plena Serra Calderona, un paradís natural, i bé prop de València, a tan sols 30 Km. Hi ha naturalesa, tranquil·litat i un poquet de tot. Veuen a visitar Olocau i disfruta de tot el que et pot oferir.