Encara estem a temps d'evitar els PAI's a Olocau

Cerrado

Autor: Vicent Navarro Sierra
Fecha: 18/12/2006

De les intervencions que es fan en el fórum es desprén molta capacitat de reflexió quan s'argumenta a favor o en contra dels PAI's.

Resulta curiós que no hi haja a penes cap intervenció a favor, quan este mig d'opinió afavoriria perfectament que s'argumentara, bé o mal, pero a favor.

Jo crec que és que no existix cap argument esgrimible per a posicionar-se d'acord amb les pretensions de l'Ajuntament.

A mes crec que hi ha un cert grau d'incomoditat en molts dels responsables polítics que han votat a favor. Eixa pretesa incomoditat, possiblement per no incomodar l'Alcalde pot portar a Olocau al mas absolut desastre.

En la vida, cal ser fidel als nostres principis i lleial amb les persones amb que col·laborem, pero aixo no significa que les nostres opinions estiguen mediatitzades per compromisos personals. El temor a no dir el que els altres esperen sentir, a costa de renunciar a les nostres idees és el que porta moltes vegades a recolzar propostes desgavellades com és el cas que ens ocupa des de fa ja alguns mesos.

Les persones que ens dediquem a la política únicament tenim compromisos amb els ciutadans. Amb els que ens han votat i amb els que no ens han votat.

I sempre dirigida la nostra activitat a defendre els interessos generals.

Jo vaig naixer a Olocau, tinc a practicament tota la meua família a Olocau, he pretés sense aconseguir-ho viure a Olocau, m'interessa el futur d'Olocau tant o mes que el futur de Gava, que és on residisc.

A pesar que residisc en Gava, Olocau és un punt de referencia per a quasi tot en la meua vida. Jo sóc un dels "afortunats" als que els PAI's podrien donar quelcom de diners, perque la meua família té alguna xicoteta propietat. Jo sóc un d'eixos "infortunats" que paga cada mes una hipoteca tremenda per a poder viure. I sóc uns de tants que un xicotet colp de sort econnmic em facilitaria molt la meua vida.

Pero sabeu que vos dic, que els diners que podem cobrar del PAI no val res si és a costa que Olocau acabe dagradanse.

Val mil vegades mes l'entorn de vida i de convivencia que pot ser Olocau si ho fem créixer de forma ordenada i sostenible que tots els diners del món.

I eixe entorn ho perdrem tots si el projecte de l'Ajuntament seguix avant.

I segurament tot per no dir amb claredat el que pensem i a quí l'hem de dir.

Hi ha altres formes de fer política. Hi ha altres formes de creixer i progressar. La política és l'art de fer ciutat "la polis grega". Pero a Olocau el que es va a aconseguir és tot al contrari. Destruirem la ciutat si vosaltres Agustin, Vicente, Raquel, ... no l'eviteu.

Autor: Veina
Fecha: 18/12/2006

Jo també tinc un tros de terra a la zona PAI però de tota manera no crec que em vagen a donar tant com tot això, em tindré que conformar en el que em donen, ací no crec que em donen el que jo vullga. Però el que me dona molta ràbia, a més de que siga per a la construcció d'aquestes 14000 vivendes, que ja és prou, com deia el que em dona molta ràbia és que tinga que vendre per obligació si jo no vull. Però el que m'indigna més, és que d'açò no se m'haja informat abans de aprovar-ho (el inici del concurs) en un ple municipal. Jo crec que una qüestió d'aquesta magnitud que ha estat gestant-se durant tant de temps (com sembla) mereixia un diàleg i un consens ciutadà abans d'aprovar-se. JO VULL SER LLIURE DE VENDRE QUAN EM DONE LA GANA!!! no crec que els PAI siguen per al be general o comú com potser una carretera o un centre de salut. Que me venguen els PAI com per a donar prosperitat al poble... Per ahi no passe... perquè NO M'HO CREC.

Autor: Vicent Navarro Sierra
Fecha: 18/12/2006

Des de fa mes de quaranta anys, Olocau alié al món exterior, roman immutable, perdent població lenta però inexorablement. Contràriament al que succeïx un poc mas enllà, on la improvisació i la inèrcia pressiona sobre el territori i ho transforma al marge dels interessos generals.

Durant segles els habitants d'Olocau han anat sedimentant amb el seu treball, el seu esforç i les seues aportacions un assentament humà que ha perdurat fins hui.

En el segle XXI les intervencions sobre el territori han de fer-se amb prudència i sensibilitat, amb intel·ligència i amb la prudència necessària que permetent intuir el futur accepte caminar cap al progrés preservant l'herència rebuda i mantenint la identitat en la ens reconeixem.

Necessitem, recapacitar conjuntament per a valorar les necessitats i els interessos actuals i futurs però també tenim l'obligació de preservar els valors, l'assentament humà i l'entorn mediambiental.

Des de la perspectiva que les persones són el primer i que a elles ens hi devem.

El terme municipal d'Olocau té unes possibilitats extraordinàries, que són conseqüència de la seua posició respecte a la gran ciutat que és València, però també en relació a la seua diversitat i a la seua estructura territorial.

L'actuació sobre eixe territori de manera reflexiva i intel·ligent pot oferir a Olocau un efecte multiplicador sobre les possibilitats que té de forma natural.

No obstant, durant els últims anys s'han desenvolupat unes dinàmiques a la Comunitat Valenciana que estan comprometent i posant en risc eixes potencialitats i les possibilitats d'un desenvolupament equilibrat.

El creixement i la urbanització extensiva, amb ocupacions de sòl galopants amb molt baixes densitats, esta propiciant l'especialització excessiva i la fragmentació dels espais naturals, hipotecant el creixement equilibrat i encarint els costos dels servicis d'abastiment d'aigua, d'energia i de mobilitat, eliminant els valors naturals i paisatgístics.

S'ha generat un marc de competitivitat per ser qui ocupa abans tot el seu territori amb ambets residencials, despreciant els usos econòmics i productius i incrementant les necessitats de mobilitat per a accedir a ells. El resultat ha sigut una especialització excessiva del territori, que ha banalitzat i empobrit la vida de les ciutats.

L'encariment del mercat del sòl ha centrifugat als que tenen menys capacitat econòmica cap a ambets allunyats dels centres urbans, creant grups socials descohesionats i reclosos en barris que acaben sent guetos amb els problemes que comporta de relació social i d'accés als servicis. Pel que és necessari afrontar els reptes derivats de la pressió urbanitzadora, de l'especialització funcional i dels riscos de segregació social.

és necessària una acció decidida de caràcter públic, que siga capaç de aprofitar les oportunitats, prenent la iniciativa per a reorientar les polítiques urbanístiques contradient la tendència actual. Contràriament a la tendència i les afirmacions de que és necessària una desregulació del sòl, en l'ambet de l'ordenació del territori, les polítiques urbanístiques publiques han d'afirmar la necessitat un major compromís col·lectiu d'intervenció per a garantir una major eficiència econòmica i social, perservant els valors naturals i la sostenibilitat ambiental.

Per a la defensa d'estos valors es requerix apostar per models d'urbanització que compacite i integre en un tot complex els assentaments, que són la garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i del paisatge.

De tal manera que enfront de la dispersió de les urbanitzacions sobre el territori, s'ha de créixer en continuïtat, en densitats mitges diferenciant clarament entre la ciutat construïda i els espais lliures. Vindicant, enfront de l'especialització funcional, la mescla d'usos, la riquesa de la vida en ciutat i l'espai public com un dret. I enfront dels riscos de segregació social dels ciutadans en funció de la capacitat econòmica per a accedir a una vivenda, apostar per espais de cohesió, de convivència i de redistribució social.

S'ha generat un marc de competitivitat per ser qui ocupa abans tot el seu territori amb ambets residencials, despreciant els usos econòmics i productius i incrementant les necessitats de mobilitat per a accedir a ells.

El resultat ha sigut una especialització excessiva del territori, que ha banalitzat i empobrit la vida de les ciutats.

L'encariment del mercat del sòl ha centrifugat als que tenen menys capacitat econòmica cap a ambets allunyats dels centres urbans, creant grups socials descohesionats i reclosos en barris que acaben sent guetos amb els problemes que comporta de relació social i d'accés als servicis. Pel que és necessari afrontar els reptes derivats de la pressió urbanitzadora, de l'especialització funcional i dels riscos de segregació social.

és necessària una acció decidida de caràcter públic, que siga capaç de aprofitar les oportunitats, prenent la iniciativa per a reorientar les polítiques urbanístiques contradient la tendència actual.

Contràriament a la tendència i les afirmacions de que és necessària una desregulació del sòl, en l'ambet de l'ordenació del territori, les polítiques urbanístiques publiques han d'afirmar la necessitat un major compromís col·lectiu d'intervenció per a garantir una major eficiència econòmica i social, perservant els valors naturals i la sostenibilitat ambiental.

Per a la defensa d'estos valors es requerix apostar per models d'urbanització que compacite i integre en un tot complex els assentaments, que són la garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i del paisatge.

De tal manera que enfront de la dispersió de les urbanitzacions sobre el territori, s'ha de créixer en continuïtat, en densitats mitges diferenciant clarament entre la ciutat construïda i els espais lliures.

Vindicant, enfront de l'especialització funcional, la mescla d'usos, la riquesa de la vida en ciutat i l'espai public com un dret. I enfront dels riscos de segregació social dels ciutadans en funció de la capacitat econòmica per a accedir a una vivenda, apostar per espais de cohesió, de convivència i de redistribució social.

Olocau ubicada espacialment a 35 quilòmetres de València afronta en este moment la disjuntiva de gestionar adequadament el seu territori de tal manera que li permeta afrontar les pròximes dècades amb garanties de progrés o per el contrari acabar sent una ciutat dormitori o un gueto social. Les expectatives no són res falagueres. L'equip de govern municipal ha apostat per un desenvolupament extensiu de caràcter residencial, despreciant el valor del territori com a oportunitat per a tots els Olocauins i liquidant el patrimoni municipal de sòl per a posar-ho en mans de la iniciativa privada al marge de qualsevol consideració de conveniència política i social.

El temps ha de passar factura no sols als que van prendre les decisions sinó al conjunt de ciutadans d'Olocau que no podran retrocedir en el temps per a esmenar un procés equivocat des del principi.

Els que han pres eixes decisions al marge de l'opinió dels ciutadans intenten criminalitzar ara als que es resistixen a acceptar una imposició capritxosa davant un pretés esquerranisme social. Però ni són tots els que estan, ni estan tots els que són. El temps ha de posar a cada un en el seu lloc.

Autor: Veina
Fecha: 18/12/2006

Pero qui es creu això de que "vagen a fer el PAI, per a donar-li properitat al poble"...? qui s'ho creu?... cuatre ignorants, perdona. Açò no n'hi ha per a on agafar-ho!!. Ah i els que es dediquen a treballar la terra de altres persones... ja em diràs a mi... perque de Olocau a Lliria, en uns quants anys no quedarà ni un camp de tarongers, ni de res, i a la de Betera, més del mateix. No quedarà ni un metre quadrat de terra, que no siga formigó.

Autor: Afectado
Fecha: 19/12/2006

Nuestros políticos no han informado al pueblo de lo que se llevaban entre manos, no han sido capaces de explicar al pueblo la verdad de lo que va a pasar en él, pero cuando el PAI sea un hecho, aunque ellos ya no esten en el Ayuntamiento, no tendran más remedio que dar explicaciones a los que hoy creen que el PAI va a ser beneficioso para Olocau. Entonces es cuando reaccionará toda esta gente, cuando vean que les han mentido, que les ocultaron la verdad de todo, y van a tener que enfrentar la realidad. Si en estos momentos andan en boca de todo el mundo, más adelante todavia se hablará más. Alomejor, cuando llegue ese momento se han mudado a otro municipio, para no afrontar el problema que ellos mismos han propiciado.

Cerrado