Olocau davant el seu futur

Responder

Vicent Navarro Sierra
08/10/2006

El passat dia 13 de setembre, l'Ajuntament d'Olocau, pren l'acord d'aprovar l'inici del procediment de concurs per al desplegament i execució de diversos PAI a instància de diversos grups empresarials. Un d'ells afecta 480 Hectàrees de sòl del municipi.

Esta decisió afectara i condicionara de forma irreversible el futur d'Olocau, dels seus habitants i el futur de les pròximes generacions.

Esta decisió té tal transcendència i afecta de tal forma als Olocauins que un es pregunta si es pot prendre sense la participació de tots els ciutadans d'Olocau. Sense una reflexió i un debat ciutadà on tots els interessats puguen informar-se, opinar, exposar els seus dubtes i prendre una decisió meditada respecte d'això.

A partir d'eixe estat de coses càbria preguntar als que han pres eixa decisió, quins són els supòsits a partir dels quals es conclou que el mes oportú per a Olocau és urbanitzar eixes 480 Hectàrees.

¿Beneficia a Olocau urbanitzar 480 noves Hectàrees de sòl fent créixer el seu padró d'habitants de forma exponencial?

¿Respon a interessos socials i col·lectius dels ciutadans d'Olocau?

¿Eixa nova aportació de sòl urbanitzat solucionara els problemes que els ciutadans d'Olocau té hui?

¿Respon a una necessitat real de vivenda la decisió d'urbanitzar 480 noves Hectàrees de sòl?

La resposta crec que és clara i rotunda. NO.

Esta decisió esta presa a esquenes a les necessitats dels ciutadans d'Olocau. I respon només als interessos de promotores urbanístiques quina finalitat és maximitzar els beneficis especulatius derivats de la promoció de sòl urbanitzable i no urbanitzable.

¿Han pensat els polítics d'Olocau quines seran les conseqüències per als seus conciutadans d'eixe model de creixement, insostenible i dispers? Evidentment no ho han fet! Segurament tampoc l'hauran tingut molt en compte!

¿Han pensat les autoritats com es van a integrar en la realitat social i cultural d'Olocau eixe gran nombre de nous ciutadans?

¿Han pensat les autoritats d'Olocau que este model de creixement es fonamenta únicament en: Plusvàlues per al sector privat. Obligacions per al sector public?.

¿Han pensat que eixe model desenrotllista una vegada implantat no té tornada i que a partir d'ací i després que els promotors-especuladors hagen obtingut els beneficis previstos els quedaren les obligacions econòmiques derivades de l'urbanisme dispers i insostenible?

¿Han pensat les autoritats d'Olocau les conseqüències d'un canvi tan radical de l'estructura social de la població?

¿Han pensat les autoritats d'Olocau en les implicacions del desplaçament terriutorial del poder polític?

¿Han pensat les autoritats d'Olocau en les implicacions del desplaçament social del poder polític?

¿Han pensat les autoritats d'Olocau en les implicacions del desplaçament cap a altres models de conviviència?

Evidentment no ho han fet!

S'ha instal·lat a la Comunitat Valenciana un model urbanístic que res té a veure amb la nostra realitat social de país mediterrani, organitzat en ciutats compactes, pròximes i ben dotades. Apostar per un model de ciutat jardí mes propi de països anglosaxons - adornat, això sí, per la baixa qualitat dels projectes urbanístics i arquitectònics, - resulta com a mínim poc intel·ligent i irreflexiu.

La legislació urbanística actual ha deixat en mans dels sectors privats el planejament. El planejament per definició, ha sigut sempre de titularitat pública. Ara això ja no és així. és el sector privat qui té la paella pel mànec. és el sector privat qui controla el planejament, la programació, la urbanització i la reparcelacio, usurpant, amb el beneplàcit de les autoritats, la voluntat democràtica dels ciutadans i atribuint-se la prerrogativa de decidir com ha de ser l'entorn en què vivim, arribant en molts casos a realitzar expropiacions encobertes per a maximitzar les plusvàlues a obtindre.

En definitiva és un model d'urbanisme fàcil i irreflexiu sense fonamente en les necessitats socials i col·lectives.

El resultat final d'eixe procés de decisions errònies ho podrem identificar amb els noms i cognoms dels que tenint l'autoritat, van permetre eixe desastre.

Enfront d'eixe model de desenvolupament i recolzant-ho, en les que, des del meu punt de vista, són les necessitats reals d'Olocau, el model que s'ha de seguir seria el següent:

La component demogràfica a Olocau no creix o a penes té creixement. Per tant resulta necessari incorporar de forma urgent i sostinguda un nombre de noves famílies que podria estar en l'entorn de 25 famílies/any. En un període de 10 anys Olocau podria tindre 250 noves unitats familiars. El resultat serien de l'orde de 700-800 nous habitants en eixe període. Amb el que s'hauria doblat el numero d'habitants -En nucli urbà- durant eixe període.

La incorporació d'eixes noves famílies es realitzaria incorporant nou sòl urbà a partir del sòl urbanitzable -Previst o no previst i per tant caldria fer la previsió- en forma de taca d'oli i des de les zones mes pròximes al nucli urbà. (Horta de Baix i Horta de Dalt entre el barranc i la variant).

La morfologia urbana actual d'Olocau hauria de traslladar-se e eixe nou creixement, des de l'homogeneïtat però no des de la uniformitat. Deurien preveure una altura Maxima de 3 plantes, amb una densitat de vivenda un poc superior a l'existent en l'actualitat a Olocau. La servicis viaris s'hauria de projectar a partir de la servicis viaris existent i a continuació d'ella, passant a l'altre costat del barranc d'Olocau, com a mínim, amb passos de vianants.

Les noves vivendes haurien de ser vivendes protegides o vivendes accessibles a parelles jóvens. és a dir, haurien d'estar dirigides a les classes mitjanes. Donant solució en primer lloc a la demanda interna. (Les Caixes d'estalvi i altres organismes tenen fundacions que tenen com a objecte la promociuon de vivenda assequible.)

Incorporar en estes noves zones d'expansió del nucli urbà les reserves per a equipaments i zones verdes necessàries en funció de les necessitats de la nova component demogràfica resultant.

Programar nous sectors per a la ubicació de xicoteta indústria que estiga en condicions de crear llocs de treball. (S'haurien de pensar quina seria la millor ubicació).

Fomentar la instal·lació de servicis de tipus comercial, restauració, turístics, oci i etc, i per tant l'augment de l'activitat comercial i econòmica en el municipi. Prioritzant aquells que resulten necessaris, i, a vegades, imprescindibles tenint en compte que la població actual té una edat mitjana important i té dificultats per a desplaçar-se a les zones de servici de caràcter comarcal.

Fomentar la rehabilitació del parc immobiliari del municipi incrementant la disponibilitat de vivendes en el nucli urbà.

Este apunt d'estratègia de desenvolupament a mitjà termini per a Olocau minimitzaria el consum de sòl, maximitzaria l'aportació d'espais lliures, zones comunitàries i d'equipaments, prolongaria la morfologia urbana, garantiria la integració social i cultural dels seus nous habitants i garantiria la pervivència dels valors naturals, paisatgístics i culturals que formen part de la seua essència i que junt amb la seua realitat física es convertix en una realitat emocional que habita en el mes profund de la nostra anima.

En definitiva, adoptar les iniciatives necessàries per a prendre la davantera en la definició de quins són els models de futur per al nostre poble sense haver d'esperar que siguen altres els que al final decidisquen pels verdaders titulars de la sobirania local.

Per a frofunditzar i tindre una opinió fundada respecte del PAI a què ens estem referint és necessari fer una lectura atenta a les bases d'execució i condicions particulars publicades en el BOP del 27 de setembre (Suplement 1, pagina 12 i següents).

Es evident que este document ha sigut redactat per personal competent però que no ha tingut ningun tipus de premissa de caràcter tècnic i/o econòmic i en absència completa de qualsevol tipus de criteri polític que contemple alguns de les especials caracteristiques que afecten el municipi.

De fet este document esta ple de vaguetats d'estil de:

Enunciat: Base b) Memòria necessitats i objectius PAI.

Resposta: Donar resposta a les necessitats sorgides de l'evolució econòmica,demográfica i sociològica.

Algú és capaç d'entendre que es referix? De que necessitats esta fentse resó?

¿De quina evolució demogràfica esta parlant?

I a que evolució econòmica i sociològica es referix?

De veritat estan parlant d'Olocau?

Seguim....

(Enunciat) Per tant els sòls urbanitzable actuals mai podran oferir una nova oferta de sòl residencial a Olocau que done resposta a les necessitats sorgides de l'evolució econòmica,demográfica i social que reclama, hui amb més intensitat que quan eixe va aprovar el pla general, noves vivendes en entorns adequats.

Resposta: com veieu torna a insistir en les necessitats de la evolució econòmica demogràfica i social que reclama mes vivendes???? en entorns adequats????

I així podríem seguir.

Este és un exemple de com la gramatica es pot utilitzar per enredar al personal!!!

Despres de donar un xicotet repàs als elements gramaticals com a exemple d'utilització perversa passem ara a les matemàtiques.

Des de la consideració de que s'esta plantejant un sector de 480 Hectàrees i entenent que una densitat raonable i xicoteta de vivendes per hectàrea estaria en l'entorn de 25, arribaríem a la conclusió que en este sector,- (!des de l'evolució social, econòmica i demogràfica!),- es necessiten construir12.000 vivendes.

Que cuadra amb l'edificabilitat bruta del 0,30 establida en les bases i que dóna com a resultat que es construiran 1.440.000 Mt2 de sostre total.

¡El que significa aproximadament 12.000 vivendes.!

Es a dir un minim de 20.000 persones.

¡Qui ho diria. Olocau en 20.000 habitants!

¡Tot això per a resoldre els greus dèficits de vivenda que patixen els ciutadans d'Olocau!

Però seguim.

En cap lloc de les bases s'establix ni es concreten quines seran les cessions de sòl o sostre que rebrà l'Ajuntament de forma gratuïta per a cobrir necessitats de tipus social, econòmic o demogràfic. !Ha de ser per que consideren en l'Ajuntament que no te ni tindra cap necesitat en els propers anys!

Ni tampoc es concreten obres necesaries per a la colectivitat, al menys en les condicions particulars. Altra cosa es..... tot es dixa a la bona voluntat de MAEXPA, o l'empresa adjudicataria.

S'establix un cànon de 0.60€ per metre quadrat de sòl. El que equival que per este concepte Olocau pot rebre 480.000.000,- Ptes.

¡Al tanto!

¡!És una quantitat ridícula!!

Com a mínim Olocau hauria d'estar demanant de l'orde de 2.500.000.000,-Ptes -per dir una xifra- i em puc remetre a convenis firmats per administracions publiques i promotors en sectors molt mes xicotets del que estem parlant i amb moltes menys vivendes.

¡Si algu no ho creu, li puc facilitar la informacio concreta i documentada!

Le carregues urbanistique se evaluen en 85.000.000,- €

Algo menos de 18€ per metro cuadrat. En eixo no hi ha ni per escomenzar!

¡Jo apuntaria que una xifra minima seria 150.000.000,´-€!

De aci es derivara una falta de qualitat en la urbanitzacio i en el tractament dels espais lliures que redundara en els que els ciutadans de Olocau tindran que pagar les carencies de la baixa qualitat dels projectes urbanistics a curt termini.

Pel que podria argumentar-se tambe que como a exemple de gestió és absolutament lamentable.

¡¡Tot eixo es el que deuen considerar que es el progres!!

Amb estes poques dades els ciutadans d'Olocau ja poden fer-se a la idea que tenen els dies comptats. Que ha partir d'este moment es van a convertir en una espècie animal en extinció per mor de la decisió del seu alcalde i d'alguns dels seus regidors.

Olocau acabara sent una pedania de ell mateix.

Encara que certament em consta que dins de l'equip de govern no tots estan ni convençuts ni d'acord.

Enfront d'este tipus de despropòsits fets al marge i d'esquena als habitants d'Olocau hi ha altres models de desenvolupament que prioritzen els valors de conviviencia i la cualitat del entorn i els servicis per damunt dels projectes faraònics que unicament beneficien als que pretenen especular amb la propietat aliena i el futur dels Olocauins.

Des d'esta pagina demane a tots els ciutadans d'Olocau que no es queden callats, que opinen, que parlen, que discutisquen entre ells, que raonen i reflexionen...i que actuen. Que no facen seguidisme de persones que en cap moment els estan tenint en compte. Que decidisquen sobre que futur volen per als seus fills i amb els seus fills.

Que Olocau té potencialitats importants. Que unicament és necessari treballar eixes potencialitats. Que el seu entorn natural i paisatgístic és un recurs no renovable que no es pot deixar al capritx de decisions arbitràries.

Que no poden quedarse quets, que el futur es guanya dia a dia, que no poden estar a voreles vindre, que necesiten pendre l'iniciativa, que hi ha molt que fer!

I que no s'obliden que de la carretera de Llíria cap amunt hi ha un altre PAI en marxa per a goig i gaudi de l'empresa propietària del tarongerar.

A punt de finalitzar un mandat elctoral els polítics d'Olocau, de forma il·legítima prenen decisions que afectaren de forma irremeiable a les pròximes generacions d'Olocauins.

La seua sensibilitat social en esta ocasió l'han posat de manifest de forma clara!!

Despres de, no se, 20, 24 anys de govern...que aportació han fet al progrés d'Olocau?

Ara el progrés d'Olocau arriba en forma de PAI agafant-los sense cap tipus de planificació, estudi tècnic o alternativa de desenvolupament que respecte el entorn, i els interessos dels seus ciutadans.

Moltes vegades durant els últims anys conversant amb amics i coneguts d'Olocau hem comentat el procés de degradació social a què assistíem.

L'edat mitjana dels ciutadans d'Olocau augmentava mentres que el padró d'habitants romania sense variacions generant problemes per a mantindre un col·legi en condicions mínimament acceptables.

Alguns dels servicis imprescindibles com poden ser les botigues de productes bàsics anaven tancant i desapareixent amb les consegüents dificultats perquè les persones majors pogueren abastir-se.

Ni tan tan sols existien iniciatives que des del punt de vista de l'oci i la restauració aportaren algo de varietat i qualitat a l'oferta de servicis. Aprofitant entre altres els centenars de ciclistes que passaven per Olocau els caps de setmana. Iniciatives estes, entre altres, que pogueren atraure nous residents a la població.

La joventut d'Olocau no troba suports per a realitzar activitats lúdiques, esportives, culturals...

A pesar d'eixe conjunt de comentaris i davant de les especials característiques d'un municipi molt xicotet, no acabava de relacionar els problemes amb els seus responsables municipals.

Des de fa 3 o 4 anys he pogut observar que eixe procés de degradació social creixia sense parar i que era imputable en part al desistiment de responsabilitat que s'estava produint per part d'eixos responsables.

Hui eixe desistiment de responsabilitat es fa pales de forma contundent i confirma tot allò que ja s'argumentava des de aproximadament 8 o 10 anys.

El que ha succeït és que estos responsables municipals no han cregut en la seua ciutat, seguixen sense creure en la seua gent i desconfien d'ella. A la vista de les respostes que es donen en l'entrevista a l'alcalde registrada en els fòrums de www.olocau.org i www.olocau.biz (que recomane tornar a llegir - pero sobre tot escoltar l'entrevista radiofónica-) evidencía la seua molèstia per les inapropiades i impertinents preguntes dels seus conciutadans i en cap moment existix predisposició per a informar, ajudar, corregir i respondre a les inquietuds que es manifesten en les preguntes que li fan.

No tenen cap pudor a insinuar que els seus conciutadans no estan en condicions de prendre les seues pròpies decisions.

El procés de desconfiança es retroalimenta permanentment. I en este moment una part significativa de ciutadans de Olocau no accepta ser observador dels despropòsits dels seus dirigents, i desconfia de les seues decisions argumentant que hi ha raons inconfessables que impulsen a prendre determinades decisions.

Els governants d'Olocau no han tingut una mirada pròxima al que tenen al seu voltant. S'han instal·lat en el seu pedestal al marge de la realitat social, econòmica i cultural, i en algun cas creient pertànyer a algun tipus de dinastia quasi hereditària.

El procés de degradació continua avançant per l'absència d'un projecte col·lectiu de ciutat on primen els valors culturals, educatius, de convivència, progrés i desenvolupament sostenible.

Cap ciutat creix en convivència, en progrés social i econòmic si no és amb la complicitat de la majoria dels seus ciutadans.

La informació clara, sense enganys ni mitges veritats, el debat, la discussió i la reflexió enriquixen a les societats. Res és mes perjudicial que l'engany, la mentida, l'amagament i la por.

La por, el favor i la intimidacio és la coartada que permet que perdure el domini de la voluntat. I això és el que esta passant a Olocau.

Però hui es manifesta en tota la seua virulència el divorci entre els polítics d'Olocau i els interessos dels seus ciutadans.

I eixe divorci es produïx quan uns desitgen eixir del sotmetiment i el vassallatge intel·lectual mentres els altres es resistixen a deixar escapar els instruments de domini: la por, la intimidació i el favor.

Les societats per definició són mes sàvies que els seus dirigents i no passa molt de temps abans que cada un acabe en el lloc que li correspon.

Olocau necessita realitzar un bot cap avant. Estudiat, mesurat, reflexionant; pensant com es farà i en que direcció, que tinga en compte els seus punts forts i sobretot que compte amb la majoria social de la població.

Fins ara, les autoritats d'Olocau per la seua posició preeminent disposen de tota la informació. Els ciutadans practicament no disposen de cap. Les autoritats d'Olocau coneixen perfectament els amagatalls de l'urbanisme i el planejament, de les negociacións i la prèvia preparació, els acords previs, els tramits i els acords a posteriori; i els han utilitzat d'esquena als ciutadans.

Ells, les autoritats, coneixen perfectament el que sera el final d'esta xicoteta comunitat, però no vos ho van a comptar. Els seus interessos no són els de la resta del els ciutadans.

Amb les dades que disposen, portar a tota una ciutat pel camí que la pretenen portar caldria qualificar-lo de suïcidi social.

Olocau, afortunadament encara té una "geografia visible". Eixe és el seu màxim patrimoni. Només fa falta tirar una mirada a alguns municipis del Camp del Túria per a veure que la seua antiga geografia visible s'ha convertit en "geografia invisible". Hui només tenen una gran extensió de casetes apariades sense cap personalitat.

Hui a Olocau hi ha un dèficit representatiu evident. Els que hagueren de representar els valors de "justícia social" pareixen mes bé representar als que unicament desitgen omplir-se les butxaques amb els béns d'altres.

Com actuar quan succeïx quelcom així?

Els ciutadans no som mers receptors d'autoritat i servicis. Som actors i amos del nostre futur. No hem de romandre impassibles quan passa algo així.

Sempre és possible fer alguna cosa. El primer és alçar la veu i dir "prou", prou de pendre el pel. Prou de mitges veritats. Exigir el canvi en les decisions o de les persones que les prenen.

I eixir al carrer si és necessari alçant la veu per a canviar les coses.

Este escrit vol oferir un breu apunt d'un pensament mes ampli d'orde social, polític i cultural que adquireix cos i consistència a partir de reflexions realitzades amb altres ciutadans d'Olocau al voltant del present i futur del nostre poble.

Esporles
18/10/2006

Hacía demasiado tiempo que no leía/oía algo coherente, concreto, preciso y con ánimo de acción.

La inmensa mayoría no tenemos ni idea de cómo nos afectará semejante despropósito, y, entre otras cosas por que no tenemos ni un sólo documento sobre el que podamos opinar ... nadie ha explicado nada, realmente nada de nada ... palabras que forman frases, pero sin ningún contenido ... sin intención de explicar, exactamente igual al nubladísimo caso del consultorio.

Maniobras que siembran la confusión y provocan la división maniquea ... quede bien claro que en éste tema, el consultorio, sólo hay un expediente abierto, nada más ... después de dos años, el Ayuntamiento sólo ha dicho a Sanidad que "quiere un consultorio nuevo en Olocau" pero no ha dicho ni donde lo quiere ni cuando lo quiere.

Humo, siempre humo y marañas incomprensibles. Nada de informaciones que propicien el "debate ciudadano" al que hace clara y rotunda mención Vicente Navarro Sierra.

Siguiendo en la técnica de presentar hechos consumados (aparentar que así es) ... en aquel pleno de 13 de Septiembre, el Alcalde, en un asombroso ejercicio de socialismo populista, pudo prometer, y prometió (debe constar en acta) que expondría al público, en el tablón de anuncios del Ayuntamiento, toda la documentación relativa a "los dos PAI" ... ésto, a fecha de hoy, no ha ocurrido, como cabía suponer ...

... además nos habló de un estudio que -me pareció entender- había encargado a la UPV para saber cuál debería ser el precio por m2 del suelo no urbanizable ... 3,00EUR/m2!!!! ... (sí, transcribo bien "tres euros metro cuadrado") y repito "me pareció entender"...

Jamás sabremos el coste ni la intención ni el interés de "semejante encargo". Tampoco.

Decir que comparto la inquietud y aplaudo la reflexión de Vicente Navarro Sierra, y que sería muy necesario algún motor capaz de canalizar las acciones necesarias para intentar reconducir lo que, a todas luces, parece fruto de la inmediatez y de la falta de previsión. Al menos.

Responder