Comentaris a la resposta del Sr. Alcalde de Olocau al meu escrit

Cerrado

Autor: Vicent Navarro Sierra
Fecha: 04/11/2006

He tingut coneixement de la resposta al meu escrit titulat "Olocau davant el seu futur" a través de la pagina web oficial de l'Ajuntament d'Olocau.

Felicite la iniciativa, encara que trobe a faltar que es publique en la web municipal l'escrit remés per mi a l'Ajuntament i que és objecte de resposta per part del Sr. Alcalde.

Però per a ser just haurien d'estendre eixe tracte a tots i cada un dels ciutadans d'Olocau que amb els seus impostos financen l'existència d'eixa web.

Durant dies i dies han bullit les manifestacions de ciutadans d'Olocau que opinen que la decisió de tirar cap avant dos Programes d'Actuació Integrada no té cap lògica urbanística, social i territorial, com així pareix haver-hi apreciat el PSPV en les declaracions realitzades al periòdic llevant de 30/10/06 pel seu responsable en matèria d'urbanisme, Eugeni Burriel.

Esta situació, presumisc, que ha generat perplexitat en les autoritats d'Olocau, però pareix que l'opinió que eixos programes no són la resposta adequada a les necessitats d'Olocau compta amb mes suports que els que algunes persones podien esperar.

I això demostra que la decisió ni estava madura ni obeïx a una lògica de progrés social per a Olocau.

La resposta al meu escrit és evident que no ha sigut redactada per l'Alcalde d'Olocau. Probablement ha sigut el secretari de l'Ajuntament qui ha redactat la resposta a indicació de l'Alcaldia responent puntualment a cada una de les consideracions que en l'escrit es feien . I la resposta manca al meu entendre de suport i fonament POLíTIC per a respondre a les qüestions plantejades en la meua missiva.

De inici es diu que faig plantejaments genèrics i imprecisos, observacions desafortunades, que tinc una visió retrograda i estreta dels emplaçaments urbans, que sóc un racista sociològic...etc.

L'escrit per mi redactat no pretenia en cap moment ser un tractat urbanístic ni una lliçó magistral de dret administratiu; entre moltes altres coses perquè no podria fer-ho.

Les meues apreciacions han sigut exclusivament POLíTIQUES.

Resposta a un visió desafortunada, entenc jo, del progrés d'una xicoteta ciutat. Visió que hui compartisc amb moltes altres persones que amb mes o menys experiència han pogut observar com es destruïx el territori, justificant necessitats que no existixen i quin final sera la destrucció del principal patrimoni dels ciutadans; la seua terra.

Si que és cert que amb això se satisfan necessitats econòmiques, moltes d'elles legitimes per peremptòries, però altres, la majoria, són alienes a nosaltres i als que amb el seu suor i el seu patiment han regat la terra per què hui altres, aliens a eixa terra, convertisquen eixe patiment en fabulosos beneficis.

Em produïx desconsol pensar que els responsables municipals d'Olocau desconeixen les estratègies que empren els grans promotors urbanístics. Segurament per que fins al moment no han tingut l'oportunitat de conéixer-les i experimentarles.

Ells, els grans promotors, recolzats en la legislació valenciana, que evidentment els facilita les seues pretensions, estan en condicions manejar el procediment urbanístic i administratiu en conjunció amb els agents urbanitzadors, les empreses adjudicatàries, i resta d'agents, deixant a les administracions com a necessaris agents asentidores de les seues propostes.

Sr. Alcalde una part important de la seua resposta esta dedicada a explicar amb tot luxe de detall el compliment de la legislació vigent en matèria d'informació pública. No era necessari que s'estretinguera tant. En cap moment havia dubtat que fóra així.

No obstant la participació ciutadana en un assumpte de tal envergadura, que pot condicionar la vida dels nostres fills i néts no es pot substanciar amb el compliment estricte de la legislació en matèria d'informació pública.

Però és que a mes és ociós parlar-ne. Els acords que pren una corporació complixen sempre amb els requisits d'informació publica; ja s'encarreguen d'això els secretaris municipals.

No obstant no per complir eixe requisit les polítiques associades a les decisions de govern són totes iguals.

Tant els governs conservadors com els progressistes com els nacionalistes complixen la legalitat vigent; no obstant les seues polítiques solen ser diferents, no és cert?

Per tant crec que esta perfectament explicat que el compliment legal de la "informació publica" no té res a veure amb la democràcia directa i el consell obert, ni de bon tros amb els processos de participació ciutadana per a aquelles decisions que per la seua importància, la implicació social dels veïns no fa sinó potenciar les decisions polítiques dels responsables municipals. Però a mes el compliment de les obligacions legals en matèria de "informació pública" no garantixen que les decisions siguen ni oportunes ni coherents amb les necessitats dels ciutadans.

Pel que les seues apreciacions respecte dels preceptes legals de compliment obligatori i la seua comparació amb l'asamblearisme són inapropiades per a argumentar les seues decisions.

La legislació que empara tot el procediment per al desenvolupament dels PAI's va ser aprovada en el mes de desembre del passat any, despres de veure's obligada la generalitat valenciana a modificar l'anterior a causa de les reiterades advertències de la Unio Europea de portar-la als tribunals.

Ara esta nova llei també esta amenaçada de acabar als tribunals europeus.

és mes, la Unió Europea a demanat diverses vegades una moratòria urbanística. I ho ha fet despres de reiterades, per mils, les reclamacions d'abusos urbanístics.

En l'actualitat tenen un període de dos mesos per a modificar la llei abans que siga portada a eixos tribunals.

Les autoritats acadèmiques i els mas prestigiosos tractadistes urbanístics independents afirmen amb arguments contundents mes allà de la retòrica oficial i institucional, que s'ha transferit de l'ambit publiq al privat la facultat del planejament; per molt que les autoritats locals i autonòmiques tinguen el privilegi de prendre un acord pel qual es dóna el vistiplau a les propostes dels que despres es van a veure beneficiats economicament.

Esta llei instaura un model urbanístic continuista respecte de l'anterior que dóna continuïtat als despropòsits urbanístics i mediambientals que han fet de la Comunitat València un referent quasi mundial. (Lligen-se les ultimes referències de la premsa nord-americana).

La llei perpetua les grans reclassificacions de sòl al marge dels Plans Generals d'Ordenació Urbana i consolida el "urbanisme del Promotor" amb l'objectiu de maximitzar els beneficis econòmics dels agents implicats.

Per molt que hagen separat la figures del "agent urbanitzador", la "empresa urbanitzadora" així com la diferenciacio de la decisió aprobatoria del PAI, l'aprovació de l'alternativa tècnica que conté el model urbanístic i l'adjudicació de l'execució del PAI a l'agent urbanitzador, no s'han modificat substancialment els pressupostos de l'antiga llei i evidentment els resultats continuen sent igual de desastrosos.

El resultat d'eixe desenvolupament urbanístic sobre el territori de la Comunitat Valenciana ha sigut la proliferació de desenvolupaments urbans dispersos de baixa densitat amb ocupacions desmesurades de sòls agrícoles, en alguns casos d'alt valor ambiental, ocupació dels perímetres dels parcs naturals i una enorme pressió sobre els recursos hídrics, la saturació de les infraestructures i el descens de la qualitat de vida. Este és el model urbanístic de la dreta mes recalcitrant, depredador i fagocitador del territori que pretén unicamente desenvolupar el turisme residencial, l'especulació urbanística i l'obtenció d'enormes plusvàlues.

Amb la legislació urbanística valenciana ni s'ha incrementat la qualitat i la quantitat dels espais públics, ni s'han reduït el preu de les vivendes.

Enfront d'açò l'article 47 de la Constitució Espanyola a què vostés citaven abans diu textualment ... "utilitzar el sòl d'acord amb l'interés general per a impedir l'especulació".

Com pot ser que els participants en el fòrum hagen entés perfectament que significa el "desplaçament territorial i social del poder polític" i vostés no. Com pot ser que els participants en el fòrum sàpien quals seran les repercussions d'un canvi tan radical de la composició social i territorial de la ciutat d'Olocau... Potser deurien vostés reflexionar un poc sobre els canvis que ineludiblement es produiran en el futur i sobre com afectaren els seus conciutadans!

Admeten que necessiten reordenar el sòl urbanitzable en les zones que ha sorgit edificacions sense control.

La pregunta és: Com s'ha arribat a eixe descontrol? Pretenen vostés superar eixe descontrol fugint cap avant? Volen matar mosques a canonades?

No han pogut justificar vostés la necessitat eixe programa. Perquè durant 20 anys no s'han plantejat alternatives de desenvolupament mes acords amb el que és Olocau?

Tan difícil és això. Molts ciutadans d'Olocau des de fa anys imaginaven un municipi creixent de forma pausada, incorporant nous servicis privats i públics. La veritat és que vostés no ha sigut capaços de desenvolupar idees que pogueren fer romandre als ciutadans d'Olocau en el seu poble i atraure alguns residents mes.

Que han fet per solucionar-ho? Que iniciatives han tingut per acollir mes ciutadans? Que iniciatives han tingut per ampliar la base tributària? Que iniciatives han tingut per ampliar el padró d'habitants? Que iniciatives han tingut per fomentar l'instalacio de activitats industrials al municipi?

Les iniciatives ara les tenen els que dominen la tramitació administrativa dels instruments de planejament. I eixos no són altres que els promotors privats, que alliberats de tota condició es posen la capa de "agent urbanitzador" de "empresa promotora" fagocitant allò que se'ls posa per davant. Comptant moltes vegades amb la col·laboració de les autoritats per simple desídia o desconeixement.

Textualment de la resposta al meu escrit: "Per tant, no es poden considerar les plus vàlues obtingudes pel desenvolupament urbanístic com una càrrega pública i un benefici estrictament privat, per quant el benefici de les mateixes va a repercutir-se en la ciutadania, sota el control i fiscalització de l'Administració" En cap moment els Ajuntaments perden el control de la legalitat de l'activitat urbanística, sota pena d'infraccions urbanístiques les quals poden ser de divers grau"

De que manera garantiran que el benefici es repercutisca en la ciutadania?

De que manera exerciran el control i la fiscalització?

Com garantixen que no es perdra el control de la legalitat urbanística?

Com sancionaran les infraccions urbanístiques i els incompliments?

Desgraciadament l'administració espanyola esta escassa de recursos per a controlar les plusvàlues i la legalitat urbanística. La qual cosa implica que o es controla tot el procés previ, planejament, programació, reparcelacio, urbanització, o estem condemnats a patir en mans dels grans grups empresarials.

Diguen-me vostés si estan en condicions de controlar les infraccions urbanístiques que es produïxen actualment en Olocau. Jo opine que no. I se'l dic perquè eixes infraccions estan a la vista de tots.

Quantes ordenes de derrocament executades sobre infraccions s'han realitzat en els últims anys a Olocau?

Quantes expedients d'infracció urbanística s'han obert?

Quantes sancions urbanístiques s'han executat?

Desgraciadament i excepte honroses excepcions la promoció immobiliària associada a la recalificacio de terrenys, a la intermediació i a l'especulació urbanística esta en tots els mitjans de comunicació i no per les beneficioses condicions d'accés a la vivenda que s'oferixen als ciutadans.

Textualment de la resposta al meu escrit: Segons el nostre parer, estimem que la millor manera d'instal·lar tots estos servicis, és per mitjà del desenvolupament de noves zones urbanes en la forma que nosaltres pretenem.

Estan vostés en un error. Els servicis s'instal·laren prop de la urbanització que vostés pretenen realitzar.

Possiblement qui utilitza la paraula "visió retrograda i estreta dels emplaçaments urbans" viu en un un Nucli Urbà CONSOLIDAT i no coneix dels problemes que comporta la dispersió i la desconnexió urbanística. Li podria explicar casos i actituds de segregacionisme social i territorial relacionat amb la falta d'integració social de comunitats amb realitats sociològiques diferents, etc.

Però esta que seguix és la perla del seu escrit de resposta:

Textualment de la resposta al meu escrit: Es critica des d'un punt de vista social, els problemes d'integració, del preu de la vivenda, i del difícil accés a la mateixa de les classes mitjanes. Hem d'efectuar un rotund rebuig al per vosté exposat en este sentit, per quant és precisament la liberalització i la producció de sòl i l'oferta de vivendes el que pretén l'Ajuntament d'Olocau, a fi que les pujades dels preus siguen el més suaus possibles.

Sincerament, m'agradaria ser prou mas agre en el comentari a esta part de la resposta, encara que no ho vaig ha fer, però creguen que ho mereixen. Simplement els adjunte algunes opinions respecte d'això:

1O FAL·LàCIES EN RELACIó AMB EL PREU DEL SòL I LA VIVENDA

1. El sòl és car perquè és escàs.

Ara el sòl suposa entre el 30 i el 50% del preu de venda final de les vivendes lliures, i hem sentit moltes vegades culpar a l'escassetat d'este com a causant de la seua carestia. No obstant, en els llocs i moments en què hi ha hagut abundant sòl qualificat els seus propietaris ho han continuat retenint, modulant sistemàticament la seua eixida al mercat per a evitar la seua saturació. En els anys 80 a Vitòria, igual que en el Madrid dels últims deu anys, o en la costa llevantina, murciana o andalusa de hui mateix, la sobreabundància de sòl per la seua posada en el mercat no reduïx el seu preu, i en alguns casos l'efecte és fins al contrari: el preu es fixa, com veurem després, en funció del producte final a què servix de suport, i les tensions o rigideses de l'oferta influïxen, a vegades, en sentits contradictoris als habituals, donada l'especificitat del mercat immobiliari.

En altres casos hem de concloure que el sòl és car perquè els seus propietaris fan valdre la seua escassetat natural o provocada per a sobrevalorar-lo. El sòl en Eibar (vall estreta entre muntanyes, esgotat per a la colonització de nous sòls de pendent inferior al 25%) és més barat que a Madrid (en el centre d'una plana quasi-il·limitada), primer perquè els tenidors de sòl madrilenys fan com si el sòl fora escàs encara que no ho siga, retenint-ho i traient-ho al mercat en les quantitats limitades i adequades perquè mantinga la tensió la demanda, i a més perquè no s'imposa a eixos sòls reserves de vivenda protegida i, per tant, com més puga pagar el comprador pel producte final (la vivenda lliure) en funció de la seua renda disponible o els tipus d'interés, més car podrà pagar-se el sòl, independentment de la seua abundància.

2. Liberalitzar el sòl ho abaratirà.

Des de la promulgació de la Llei 6/98 de liberalització del sòl, que convertia tot el sòl, per decret, en sòl urbanitzable, excepte el sotmés a especial protecció, el sòl urbanitzat apte per a la construcció de vivenda lliure s'ha encarit més d'un 200%. El famós mercat del sòl no és tal mercat, o almenys no funciona tan idealment com es pretén.

En la producció de qualsevol altre bé o servici de consum els elements i matèries primeres que participen en la seua fabricació estan sotmesos a competència, i el destí dels productes és integrar-los en un mercat competitiu i obert. En el cas del sòl no hi ha possible competència perquè és un recurs absolutament limitat (hi ha el que hi ha, i no més, i a més, constret a un àmbit; no es pot moure); cada sòl, cada lloc, té una posició relativa distinta que el dota de valor en major o menor grau per a cada ús, el planejament permet uns usos i altres no, en determinat grau o intensitat i, a més, el destí del producte final, en el cas de la vivenda, no és un bé de consum típic, sinó, i en primer lloc, un bé necessari, indispensable per a la vida i el gaudi de la qual és innegable per a qualsevol ciutadà.

En una paraula, encara que ho volguérem, el sòl no està subjecte al mercat sinó que, constitucional i bàsicament està sotmés a la intervenció pública en la seua producció, gestió i posada en càrrega. De fet, l'única especulació expressament prohibida en la Constitució de 1978 és la que tinga com a objecte el sòl.

Art. 47: Tots els espanyols tenen dret a disfrutar d'una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interés general per a impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que genere l'acció urbanística dels ens públics.

Per si no fóra poc, està la constatació de l'anterior fal·làcia denunciada; després de la suposada liberalització i conversió en urbanitzable de tot el sòl no protegit especialment, el sòl en compte de baixar ha pujat un 200% de mitja des de la promulgació de la suposada llei liberalitzadora fins hui. Curiós mercat.

3. La vivenda protegida encarix el sòl.

El sistema de valoració del sòl, tant en l'àmbit legal com en l'empresarial de la promoció immobiliària, es basa a deduir del preu de venda del que es pot construir damunt els costos de producció. Si el que es construïx sobre el sòl és un producte més car --vivenda lliure-- amb un cost de producció semblant al de la vivenda protegida, la resta o valor residual és, necessàriament, major que si es construïra Vivenda de Protecció Oficial (VPO). Al contrari, si el que es construïx té un preu de venda al públic controlat, el preu del sòl es reduïx. El problema sorgix quan sobre el mateix sòl es fa el conte de la lletera: en compte de calcular el que realment es pot construir per llei, amb les reserves legals de vivenda protegida que s'apliquen, es fa el compte del que podria arribar a valdre el sòl si tot el producte final fora desregulat, o siga, de preu lliure, i una vegada obtingut eixe preu-quimera, es pretén mantindre a pesar que part del producte immobiliari està regulat i és de preu limitat. Llavors la plusvàlua que no s'obté de la vivenda protegida es pretén obtindre d'un excés de càrrega de cost de sòl repercutit sobre la vivenda lliure. Però dels perniciosos efectes sobrevinguts per aplicació del conte de la lletera no s'ha de culpar a la llet, sinó a la lletera.

De fet, com més vivenda protegida s'impose que ha d'acollir un sòl, progressivament el preu del sòl brut és més barat, ja que objectivament el producte de la promoció d'eixe sòl té menor marge de guany, menor residu, arribant al límit dels sòls aptes per a desenvolupar polígons de vivenda protegida al 100%, els sòls més barats del mercat (més barats, inclús, que el sòl per a indústria).

4. La vivenda protegida encarix la vivenda lliure.

Quan el promotor de vivenda lliure vol rescabalar-se de la càrrega que per al negoci suposa promoure un producte tan poc rendible --en comparació amb la vivenda lliure-- com la VPO, la qual cosa fa és transvasar tot el benefici que li agradaria obtindre en el conjunt de la promoció cap a la vivenda lliure. Eixe encariment artificial i antinatural no és imputable, de la mateixa manera que parlàvem abans del sòl, a la VPO, sinó a càlculs especulatius de previsió de benefici que no es corresponen amb la realitat. Moltes vegades comparem l'urbanisme amb un pernil. El magre del pernil, la vivenda lliure, va acompanyada de la cansalada i l'os, la vivenda protegida i les càrregues d'urbanització i cessions. El problema fictici que defenen molts promotors, la fal·làcia total, és aplicar a tot el pernil el mateix preu unitari que al magre, i intentar cobrar-se al preu de la part més suculenta també la part social de la promoció. Això és fer trampa i a més està destinat al fracàs.

5. Els Ajuntaments especulen amb el sòl.

Algunes vegades hem sentit que els Ajuntaments són els responsables de l'encariment del sòl. De fet, a la Comunitat Autònoma Basca se cita com a paradigma l'època de l'Alcalde José Luis Corda a Vitoria-Gasteiz, la gestió del de la qual sòl es va basar en el control públic del sòl suport d'un creixement urbà importantíssim, que va duplicar la superfície ocupada per la ciutat en un decenni.

Alguns promotors van acusar llavors a Corda d'especular amb el sòl per vendre-ho al seu preu de mercat, açò és, aplicant el valor resultant de calcular el seu valor a partir de la fórmula del valor residual. La pregunta del milió és: "si l'Ajuntament haguera venut el sòl més barat del seu valor referencial, hauria abaixat el preu final de la vivenda, o haurien augmentat els excedents o plusvàlues dels empresaris promotors de les vivendes?". Estem segurs que la resposta és la segona: el marge entre el valor de mercat i el preu d'alienació del sòl se l'hauria embutxacat el promotor, directament i sense cap repercussió ni sobre el producte ni sobre el productor últim d'eixa plusvàlua, la comunitat.

Per descomptat, no sempre açò és tan clar. No hauria de subjectar-se a subhasta l'alienació de sòl públic apte per a promoure un producte social com la vivenda, però... si el producte final que es recolzarà sobre eixe sòl fóra un article de luxe? Ha de renunciar l'administració a obtindre els recursos corresponents al contravalor de mercat dels seus béns patrimonials a l'alienar-los? No estarà, actuant així, contribuint a la producció de plusvàlues estranyes als processos de mercat, afavorint a uns o perjudicant la lliure competència en mercats de productes sumptuaris?

6. La vivenda protegida serà sempre un focus de frau.

Si les administracions públiques s'impliquen en el control de la producció, adjudicació i ús de les vivendes protegides no hi ha cap raó perquè existisca frau. El problema és que lamentablement en moltes comunitats, ciutats i pobles pareix que els primers interessats a evitar el control són els propis administradors. Però en eixe sentit podem aportar des d'Euskadi l'experiència dels últims tres anys: l'adjudicació generalitzada per mitjà de sorteig, la qualificació definitiva, la concessió de vivendes en dret de superfície i l'execució de tots els tantejos i retractes en segones i següents transmissions són quatre mesures que fan descendir el frau en la vivenda de VPO a nivells irrellevants o estructurals, i únicament requerixen voluntat política. Si a eixes mesures afegim una mínima inspecció de control i la col·laboració de notaris i registradors no hi ha badall possible per al frau.

7. Els tràmits urbanístics són destorbs innecessaris.

El nostre sistema urbanístic és garantista, pretén compaginar la producció de sòl per als usos que la comunitat requerix amb la participació i informació pública dels actes administratius que els possibiliten. Encara que és segur que podria alleugerir-se en terminis si aplicàrem també les tecnologies del segle XXI a estos sistemes de publicitat, informació i participació dels tràmits urbanístics, la qual cosa és innegable és que una activitat que influïx tant en la vida de la comunitat com és el disseny de la ciutat i els seus espais no pot escapar del control públic i ha de compaginar-se amb la necessària diligència en la tramitació dels instruments de gestió i planejament urbanístic. En qualsevol cas la major rapidesa i diligència del procés urbanitzador mai hauria de comportar el furt del coneixement, participació i control ciutadà.

8. La vivenda progetida és deficitària per naturalesa.

Clar que els valors dels mòduls de preu de venda i els preus de construcció són molt diferents en cada comunitat, però almenys en el País Basc i amb els valors d'ambdós preus en els seus actuals nivells, la producció de vivenda de protecció oficial per a la seua venda és perfectament viable inclús comprant el sòl en el mercat, al seu preu màxim legal. El problema per a molts promotors, i pel que titlen de ruïnosa o deficitària la promoció de vivenda protegida és perquè el marge de negoci d'este producte no sol superar el 10% respecte a les vendes, i este marge és clarament inferior a l'habitual en promocions lliures. Però no obstant amb un marge comercial d'este nivell moltes activitats productives es donarien per satisfetes, en sectors industrials amb prou més risc de col·locació del producte acabat que la vivenda protegida, de quasi il·limitada demanda i reducidísima oferta, lamentablement.

No podríem dir el mateix si parlàrem de la vivenda social destinada al lloguer en la nostra comunitat. Els mòduls de referència per al seu lloguer fan que necessàriament haja de comptar amb fortes subvencions per al seu sosteniment, però les dites línies subvencionals han de considerar-se dins d'una operació estratègica de formació de patrimoni públic en lloguer, distint intrínsecament de la producció per a la venda.

9. Els ciutadans preferixen comprar a llogar vivenda.

Esta és una típica fal·làcia amb base conjuntural. Si els tipus d'interés permeten que la hipoteca coste el mateix que la renda d'una vivenda equivalent, i a més la situació actual de l'inquilí és de franca inferioritat respecte als seus drets legals en altres països, però no obstant en els llogadors persistix la idea contrària, herència de la legislació de rendes antigues, tot encaixa perquè cada vegada hi haja menys persones que opten pel lloguer voluntàriament, i únicament qui no té mitjans per a adquirir una vivenda es dirigirà al mercat de lloguer. Si els tipus d'interés o els preus creixen, o les garanties o límits d'endeutament es modifiquen a l'alça per a evitar afonaments i explosions incontrolades de la suposada bambolla immobiliària, segurament esta tendència canviarà, acostant-se als percentatges de vivendes en règim de lloguer, invers a què es dóna en l'estat espanyol.

Però la gran fal·làcia, a més, residix a defendre que esta preferència per la compra respecte al lloguer és quelcom cultural, consubstancial al caràcter llatí, hispà o basc. Baste un única dada: l'any 1950 el percentatge de vivenda ocupada en règim de lloguer era l'invers a l'actual, d'un 85%, respecte a un 15% de vivenda en propietat. Ha canviat la cultura, l'ànsia de propietat o l'aversió al lloguer i a la provisionalitat de la vivenda? No. El que han canviat són les circumstàncies de renda disponible, tipus d'interés, relació entre preu de compra i lloguer, expectativa de revaloració de la vivenda i valor expectant com a inversió d'esta, per consegüent. La potenciació, durant els últims anys, de la vivenda-inversió ha donat com a resultat esta situació, amb més de 3 milions de vivendes buides a Espanya i menys d'un 7% de vivendes de lloguer, mentres els nostres jóvens no es poden emancipar fins més enllà dels 30 anys per inexistència d'un mercat de lloguer assequible.

10. Sempre és preferible la promoció privada a la pública.

De la mateixa manera que en altres àmbits de la societat i l'economia, com en la sanitat o l'educació, la producció dels béns que transcendixen el simple consum per a instituir-se en béns de caràcter social, com la vivenda, han de concebre's en funció de paràmetres no únicament economicistes si es pretén que responguen no sols a criteris de producció de mercat sinó també, i fonamentalment, a omplir necessitats públiques.

De fet, i conegut el caràcter cíclic del sector de l'edificació, durant èpoques de vaques flaques en el sector immobiliari residencial, gran part de les promotores tornen la vista cap a la VPO com a producte-refugi, però en moments d'expansió del mercat residencial, amb alts creixements dels preus de venda, la promoció privada abandona la vivenda protegida pel seu estret marge a la busca de productes molt més rendibles. Ara bé, esta estacionalitat de gràfica sinusoïdal, subjecta als vaivens cíclics de factors externs a la societat, no casa bé amb les necessitats socials de vivenda. Al revés, precisament en els moments de major inflació i creixement de preus de la vivenda lliure és quan més falta fa una actuació decidida en la producció de vivenda protegida per als estrats de rendes més dèbils. I eixa funció no la farà mai la promoció privada, ocupada quasi exclusivament, com és propi de la seua naturalesa, per maximitzar el rendiment econòmic de la seua activitat.

D'altra banda, cada vegada estem més lluny dels tòpics d'ineficàcia de l'empresa pública, gràcies a experiències com la que podem aportar des de Vivenda i Sòl d'Euskado S.A. (VISESA) --Societat pública del Departament de Vivenda i Assumptes Socials del Govern Basc-- i el seu recorregut empresarial dels últims tres anys. Amb dades de rendiments econòmics de les seues promocions, desviacions d'obra o càrrega subvencional que es poden comparar perfectament amb els d'empreses privades, els últims resultats econòmics i de qualitat de producte de VISESA són homologables als de qualsevol grup promotor de capital privat, i inclús podríem dir que exercix el lideratge en determinats àmbits del sector.

(Font: Ciutats per a un futur mes sostenible).

Els recorde que el Sr Jose Maria Aznar és l'artífex de la liberalització de sòl, teoricament per a abaixar els preus. Des que el la liberalitza, estadisticament els preus han pujat el 200% per terme mig.

Sap vosté com es forma el preu de la vivenda?

Saben vostés que el preu de la vivenda es forma a partir del mètode del valor residual?

Saben vostés que els promotors immobiliaris estan associats sempre amb entitats financeres.

Saben vostés que les entitats financeres són el principal centre d'estudis econòmics d'este país.

Saben que ells coneixen permanentment la disponibilitat econòmica de tots i cada uns dels españolets?

Saben vostés que el preu de la vivenda es forma a partir de la dada d'economia disponible una vegada deduïts els gastos quotidians i habituals de les famílies?

Coneix vosté que el preu de la vivenda es forma a partir de l'obtenció de l'excedent familiar disponible dirigit este a satisfer una hipoteca pel cap mig de 30 anys?

Coneixen que el benefici empresarial associat a la construcció i a la promoció de sòl esta en el 50%.

Olocau no podrà considerar-se un referent comarcal de desenvolupament sostenible ni de preservació dels valors naturals i paisatgístics ni els ciutadans podran aconseguir un adequat nivell de vida si la seua seguix cap avant.

No es convertisquen vostés en els artífexs de la destrucció de l'entorn d'Olocau. Olocau té alternatives per a créixer, per a desenvoluparse en harmonia amb el seu entorn, sense que això minve ni la capacitat econòmica dels veïns ni del seu Ajuntament.

Les apel·lacions al que esta succeint en Bétera, Náquera o Serra no vénen al cas per a res. Olocau no esta immers en una carrera per un desarrollisme estúpid .

Crec que a cap de nosaltres ens agradaria paréixer.se ni a Bétera, ni a Serra, ni a Náquera, llevat que eixe algú no tinga un minim de sentit comú o haja vist molt poc del món que li rodeja. En la comunitat Valenciana hi ha els que pretenen establir per un costat una societat de rendistes que despres de saquejar el territori volen controlar una altra societat lligada al turisme de baixa qualitat, de baixos salaris, de ocupació precària i temporal en l'hostaleria i els servicis. Enfront d'això molts som els que volem una societat valenciana avançada en lo social i cultural, preservadora del seu territori i el seu paisatge amb uns servicis públics que garantisquen les necessitats bàsiques per a tots els ciutadans. Molts som els que volem una indústria puntera en investigació i en tecnologia que incorpore valor afegit en el seu procés productiu. molts som els que volem que les rendes dels treballadors estiguen d'acord amb eixos principis.

Si no estan vostés en condicions de donar resposta als reptes que Olocau es plantegen hui, han de cedir la responsabilitat a noves generacions de ciutadans que si que estiguen en condicions d'afrontar eixos reptes.

Respecte de les consideracions inicials sobre els meus plantejaments genèrics i imprecisos, observacions desafortunades i visió retrograda i estreta les done per no llegides. Molt al contrari, pense que a vostés els fa falta eixir de la closca i observar la realitat, no amb els ulls de qui s'enlluerna amb les estipideses que altres fan. I si amb qui observa el món amb curiositat i esperit critiq.

Per a finalitzar li demane a vosté Sr Alcalde que publique este nou escrit que li remet en la web municipal perquè siga de coneixement de la ciutadania d'Olocau l'opinió d'un ciutadà que no té cap interés personal i que implica la seua preocupació i la seua sensibilitat cap a un poble que és el seu, el dels seus avantpassats i que espera que siga el dels seus fills.

Gracies per la seua paciencia en llegir estes consideracions.

Vicent Navarro Sierra.

Cerrado