(...) A deu quilòmetres al nord de la ciutat de Llíria, l'antiga Edeta, es construïx, a finals del segle V, un fortí sobre la cima d'uns dels contraforts de la Sierra Calderona. El turó, conegut també com L'Abellar, està a 427 m sobre el nivell del mar i a 200 m sobre l'estreta vall del barranc del Carraixet, on es troba el municipi d'Olocau.
La importància estratègica d'esta cornisa muntanyosa de la Calderona, amb cotes que van des dels 150 als 700 m s.n.m, s'inicia en la costa, en el territori de la ciutat d'Arse/Saguntum, amb els fortins de Pic de Rabosero, Alt de la Redóna, El Palmerar i el Castell de Segart i, segons ens endinsem cap a l'oest i ja en el territori d'Edeta-Llíria apareix jalonada per successius punts defensius (L'Aqüeducte de Portacoeli, Tres Pics, Penya Roja, Castellar del Villar), amb gran visibilitat, entre els quals es troba el Puntal.
Es tracta d'un assentament dels denominats en la bibliografia francesa com perxes, i entre altres encastellats, els constructors de la qual aprofiten al màxim els accidents naturals, atalusses i terrassa fluvial, per a acréixer la sensació de lloc inexpugnable. Es tracta d'un camí antic que seguix el barranc del Carraixet i és conegut com el “camí curt a Segorbe”. També l'existència de restes de camins empedregados, possiblement d'època romana, com és el tram localitzat en el cridat camí llarg que passa per la localitat d'Alcublas cap a Bejís, i que comunica igualment amb els camins de Casinos i Llíria, ens assenyalen la importància de la presència de nombrosos poblats i punts defensius ibèrics, molts d'ells inèdits com el Castell Real d'Olocau o el Torrejón de Gátova.
L'elecció d'este emplaçament, com la de la resta dels fortins del territori d'Edeta, no és fortuïta i es deu a un pla estrategicomilitar i polític, prèviament establit des de la ciutat, a fi d'organitzar la defensa i vigilància del seu territori.
La denominació de fortí, o talaia, que hem encunyat per a este tipus d'assentament està indicant que es tracta d'un lloc elevat, amb àmplia visibilitat, i generalment, de difícil accés. Així se'ns mostra el Puntal dels Llops, en la cima d'un tallat sobre el barranc del Carraixet amb un únic ascens praticable per la vessant sud-oest i quasi inaccessible per la vessant este, pel fort atalusse. Este tipus de fortins, de xicotetes dimensions i encastellats, no tenia un camí preparat per a la circulació de carro, però sí que comptava amb sengles per a la cavalleria i animals de càrrega. (...) La senda discorria per la vessant sud i oest fins a aconseguir la cima, després de donar una llarga volta d'uns 2 Km, proporcionant un còmode ascens d'aproximadament mitja hora de duració. Esta mateixa senda és la que vam tindre que vam haver de condicionar per a pujar tot el material i maquinària. Una altra possibilitat d'ascens seria per la vessant sud-est vorejant el tallat. Té major pendent, des de la base de la muntanya on es troba hui el cementeri d'Olocau, és molt més ràpid, de a penes 15 minuts.
(...) L'excavació de l'assentament, en els seus dos moments d'ocupació, ha permés veure les successives superposicions i les distintes anivellacions per a condicionar la superfície de construcció. En la preparació de l'àrea de construcció no hi ha una anivellació cuidada o meticulosa de les ruïnes sinó estes es van anivellar fins a deixar una superfície més o menys horitzontal.
L'assentament de l'Edat de Bronze: els primers ocupants del turó van construir una muralla que delimitava l'espai habitat. (...).
L'assentament ibèric: la segona ocupació del turó troba el primer poblat abandonat i molt arrasat en la seua mitat este, aflorant la roca en la seua major part, mentres que en el sector oest, protegit per la muralla, conservava la majoria d'estructures i gran part de l'afonament de les parets de terra. (...)
A l'interior del poblat s'accedix únicament pel nord i per a això cal travessar el recinte exterior, per a després, rodejant la torre, prendre un estret corredor que discorre entre la cara este de la torre i l'atalusse fins a arribar al punt de la porta d'entrada. L'estret pas que queda per a la circulació indica que a l'interior del fortí no tenien accés carros o carretes, ni tampoc guanyat o ramats, encara que, lògicament, podien passar animals de forma aïllada.
(...) La torre, assentada en la part més elevada de la cima, defén l'accés al poblat pel tàlveg nord-oest i domina visualment tot l'assentament i paisatge circumdant. És l'element principal de la fortificació. És una torre de planta quadrada i que s'adossa al llenç nord de la muralla. És una de les torres millor conservades de la zona i de tècnica constructiva peculiar: és massissa i construïda per mitjà de dos cossos superposats, difícils d'interpretar. Hui en dia, proposem una restitució de la torre com una construcció tota ella de pedra, perquè l'excavació de l'afonament no va evidenciar l'existència d'atovons que permeta pensar en un recreixement d'este material.
El Puntal dels Llops es classifica tipologicamente dins dels poblats denominats de carrer central que estan àmpliament documentats en l'àrea valenciana. (...) Es caracteritzen per ocupar superfícies entre 500 i 3000 m quadrats i tindre un recinte que tanca completament l'hàbitat, de tal manera que formen una estructura compacta. Les unitats d'habitació, amb parets equidistants, que donen rigidesa al traçat urbà, es disposen a un costat i a l'altre del carrer de manera que el mur posterior és el mateix recinte que configura el tancament del conjunt.
L'organització interna del poblat, que seguix l'esquema descrit, és molt simple i està marcada per un eix, el carrer, que recorre longitudinalment tot el jaciment distribuint a un costat i a l'altre els espais habitats. (...) Els departaments del sector este, de menors dimensions, estan al mateix nivell que el carrer, mentres que per a entrar en els departaments del sector oest cal salvar un desnivell, entre 50 cm i 1m, respecte al carrer.
(...) El Puntal es dividix en 17 departaments. (...) A l'excavar el nivell del Bronze d'este sector, es va descobrir davall el sòl del departament 1, una olla de ceràmica de cuina coberta amb una tapa de roig que contenia restes carbonitzades de vinya, podent-se tractar d'una ofrena fundacional de la construcció del recinte en què es van depositar aliments. També davall el sòl d'esta estada es va identificar l'esquelet d'un nounat, d'escassament uns 18 dies, directament soterrat en la terra. Al tractar-se de l'únic soterrament infantil que es va practicar en l'assentament al llarg de dos llargs segles, convertix este individu en un cas excepcional dins de les nombroses morts infantils que van haver d'ocórrer durant tot este temps. En el departament 1 concentra:
- Joc de ponderables amb els pladets de balança.
- Cànters, un d'ells amb grafit en grec.
- L'única clau de l'assentament.
- Objectes litúrgics i de prestigi com a rostidor, sítula, gerres de libacions, puntes de fletxes.
- Terracotes i dos peveters representant la deessa Demeter/Tanit.
- El sòl, cobert sobre una capa aïllant de ceràmiques, convertix en el departament 1, en el més càlid i confortable.
Tot convertix a este espai en una de les estades principals de l'assentament on, a més de practicar-se reunions de caràcter religiós.
(...) El sòl de l'estada del departament 2 és una capa de terra blanquinosa, molt dura i uniforme, amb una lleugera pendent cap a la paret posterior. (...) És l'únic departament que reunix tots els elements bàsics que componen una unitat domèstica:
- La llar en el cantó de l'habitació.
- L'àrea de teixir està més dispersa que en altres estades però està documentada amb les pesos de teler i fusayolas.
- Zona de rebost, o magatzem amb l'habituals àmfores i gerres en la part posterior de l'estada.
- També hi ha evidències de la pràctica de l'apicultura.
- És, a més l'estada amb major percentatge de ceràmica de taula i cuina.
- En este departament el treball metal·lúrgic ocupa un espai important.
(...) En el departament 3, el material també és abundantíssim i apareix tant en entre l'afonament de les parets de l'atovó com sobre el sòl. És el segon departament quant a troballes de vernís negre i imitacions; també es concentra la major part de l'atuell i grans recipients, sense oblidar el banc basar on es van trobar diversos gots in situ. En la part posterior destaquen àmfores, totes elles molt fragmentades, i olles de cuina, però el que més crida l'atenció són la concentració d'ossos calcinats va torrar com alguna ceràmica deformada i vitrificada per impacte tèrmic.
(...) El departament 4 conté:
- Activitat tèxtil –pesos de teler i fusaloyas – que es faria, possiblement, en un pis superior.
- Transformació d'aliments amb un gran molí en funcionament en el moment de la destrucció del poblat.
- Restes o indicis d'activitat metal·lúrgica, i emmagatzemament i reserva de lingots de ferro.
- Té la màxima concentració de ceràmica de cuina de tot el poblat, però no obstant no hi ha rastre d'existència d'activitat culinària.
- Plats i pitxers.
- Posseïx el nombre més gran d'instruments agrícoles i armament de tot l'assentament. En este últim grup destacar que es tracta sobretot de l'aixovar d'un genet – mos de cavall, esperons i pasarriendas - .
- Objectes d'adorn personal – fíbules, sivelles, pinces, botons, pinta - .
(...) El departament 5 es tracta del departament més espoliat de l'assentament encara que es poden fer diverses observacions. El material ens aporta molt poca informació ja que es reduïx a unes escasses peces trobades en el racó NE, únic sector del departament sense tocar. No obstant tenim testimonis d'activitat tèxtil, testificada per una fusayola i 24 pesos de teler, així com una àrea de mòlta, amb un gran basament circular per a un molí fix.
(...) El departament 6 no té activitat domèstica, tan sols la part activa d'un molí, de 26 cm d'altura i 50 cm de diàmetre, i que pareix estar desplaçat del seu lloc original.
Un altre element d'interés és una plataforma elevada del sòl 28 cm, tractada amb terra blanquinosa, semblant a un pis. Esta elevació està construïda aprofitant un mur de l'Edat de Bronze, que corre en sentit transversal, i que ha sigut reutilitzat per a elevar eixa zona on hi havia un teler. El més interessant és el conjunt de 64 pesos de teler trobat junt amb prou ferros i fustes cremats i una altra gran planxa de plom doblegada de 1m de llarg per 50 cm d'ample. Entre els distints troncs carbonitzats, cal destacar un conjunt de catorze fragments d'una branca d'olivera, molt recta i de 2 cm de diàmetre, que podria haver format part de l'estructura del teler.
(...) El departament 7 no té cap equipament domèstic, encara que en l'angle NE hi ha una gran llosa de roig col·locada en el sòl que podria ser una zona de llar o de combustió.
El sòl d'este departament diferix dels restants. Mentres en la mitat este aflora de seguida la roca en la resta hi ha un pis molt dur format per un morter de terra i calç amb graveta entre la qual es poden apreciar fragments de ceràmiques.
El departament, molt arrasat com tots del sector este. No té escales en la fatxada que indique un pis superior i, a més, l'escassetat d'afonament d'atovons mostra que les parets tenien poca altura. A pesar de l'escassetat de matèria, la ceràmica de cuina és majoritària pel que, unit a unes escasses restes de fauna i la possible llar formada per la gran llosa de roig, ens podria estar indicant que estem davant d'una estada destinada a activitats culinàries.
(...) El departament 8 no té equipaments domèstics a destacar, només una filada de pedres paral·leles al mur. Este emmuralle't pareix inferior de l'Edat de Bronze, però en qualsevol cas reutilitzat en l'assentament ibèric, delimitant una zona amb prou pedres, moltes d'elles procedents de l'afonament del mur de fatxada.
El sòl del departament és d'argila blanquinosa.
La part posterior també molt espoliada, d'ací l'absència de materials en eixe sector. En el centre de l'habitació es van recuperar plats i dos plats de peix, un de campaniense i un altre d'imitació eivissenca; en el sector de l'afonament de pedres procedents del mur format de fatxada hi havia un conjunt d'apers de cultiu format per un llegona i uns ganxos, així com caliciformes i, junt amb la porta, una gran moledera.
Es tracta d'una estada on no hi ha molí, ni teler (encara que sí que filat) ni activitats culinàries. Si a això afegim que tindria un pis superior fa la sensació que este recinte estava destinat a estades de repòs i magatzem ja que en ell no es van realitzar treballs de caràcter domèstic o artesanal.
(...) El departament 9 no té cap element ni estructura a destacar. El sòl és la pròpia roca i només en el racó NO, just davant de la porta hi ha una preparació de pis de terra.
Semblant al departament 7, quant a dimensions, tampoc tindria pis superior. El fet que no es trobara a penes material pareix indicar que ens trobem davant d'un espai no actiu, i poc, o res, habitat. Podria interpretar-se com a estable, hipòtesi esta última que vindria recolzada per la falta de preparació del sòl.
(...) El departament 10 diferix de la resta de departaments al presentar un vestíbul, o zona de pas, amb una estructura de pedra que ocupa la mitat de l'espai.
Tota l'estructura va haver d'estar revestida d'argila perquè es conserven trossos de terra dura i compacta.
Destacar entre el material complet, una gerra, una olla tosca i un bol.
Estem novament, davant d'una habitació sense planta superior, on falta d'equipaments domèstics i l'escàs aixovar apunten un espai no actiu.
(...) En el departament 11, la presència d'escales, que confirma l'existència d'un pis superior, sens dubte contribuïx a esta major presència de material que es distribuïx per tot el departament: en la part posterior es concentren àmfores i tapadores de roig, mentres que en la mitat davantera destaca la vaixella de taula (pesos de teler i fusayola), objectes personals (campaneta i pinces) i una palmatòria.
Departament d'ús no actiu, a excepció de l'activitat tèxtil escassament representada. No hi ha activitats de mòlta, ni culinàries, ni llar, només les àmfores en la part posterior indiquen, una vegada més, la presència d'esta zona per al magatzematge d'aliments.
(...) El departament 12 és molt possible que tinguera pis superior perquè, a pesar de tindre escala de la seua fatxada, la del departament 13 pareix que donaria accés a ambdós estades.
El material és molt poc significatiu. Sense cap tipus d'equipaments domèstics que indiquen cap activitat, a excepció del filat. Només cal destacar la concentració de projectils de fonda de plom producte, molt possiblement, de les activitats metal·lúrgiques desenvolupades en els departaments de davant i emmagatzemats en esta dependència.
(...) En la fatxada del departament 13, hi ha una escala que compartix en realitat amb el departament 12. (...)
Quant a material, a pesar de tindre una planta superior, és realment escàs. Davant de la porta, un àmfora i troncs cremats i sobre la roca, en el fons de l'habitació, una concentració de fauna.
És l'únic departament d'este costat que el carrer on es van realitzar treballs de mòlta, encara que tot pareix indicar que en el moment de destrucció del poblat, els molins no estaven en funcionament.
(...) El sòl del departament 14 és de terra piconada, de color blanquinós, i construït sobre una capa de pedres que omplin els desnivells de la roca i també del nivell de Bronze, que en este departament aflora, en algunes zones, de forma aïllada.
En l'interior del departament 14, destaca una placa de llar situada després del mur de la fatxada i pròxima a la porta. És una capa rubefacta, per l'acció del foc. La major part del material s'agrupa entorn de la llar – diverses olles de cuina, ferros, un biberó- , junt amb moltes cendres i restes de fauna (dos conills i dos porcs). Cap a mitat del departament, i pròxim al mur nord es van arreplegar un gran nombre de caragols (uns 180). Però, sens dubte el més interessant d'esta habitació són els caps votius de terracota. (...)
Les restes de fauna i olles de cuina trobats en el seu entorn ens remeten a una funció culinària però, d'altra banda és possible que foren el resultat de sacrificis de caràcter cultural. La presència de terracotes evoquen una estada denominada, capella domèstica, que, va poder no tindre un caràcter permanent, però en el moment final de la seua ocupació tots estos elements mostren la importància que van tindre els cultes i la religió en la vida quotidiana ibèrica.
(...) El sòl del departament 15 està format per uns 10 cm de terra grisenca i negrosa col·locada directament sobre el farciment i els murs del nivell inferior. En elles es van trobar algunes ceràmiques fetes a torn i a mà. Junt amb el mur de la fatxada que es van trobar van ser un guttus de vernís negre, plats i pesos de teler, mentres que les àmfores, molt fragmentada, se situen pròximes al mur posterior. En el llindar de la porta es van arreplegar carbons.
(...) El sòl del departament 16, molt deteriorat, és com la resta de departaments de terra piconada aflorant la roca en la major part de tot eixe sector.
El material estava molt fragmentat i, les poques peces completes que es van trobar estaven protegides junt amb el mur nord. No pot dir-se gran cosa d'este espai, ni tan sols si correspondria a un departament o una gran zona oberta. De tractar-se d'un departament, que és el més probable, tampoc sabem com acabaria el carrer en este sector ni la configuració de la seua fatxada.
El departament 17, és un espai molt arrasat situat en l'extrem sud-est del poblat. Fa cantó entre el carrer principal i el tram este i apareix davant al departament 16. (...) No es van documentar equipaments domèstics perquè la pedra de molí estava reutilitzada com a element constructiu en el mur nord.
És escassíssim el material recuperat, com ocorre amb l'espai 16, la qual cosa no permet cap interpretació.
El carrer i àrees d'accés que configuren el traçat intern de l'assentament consten de quatre trams que han sigut excavats en distintes campanyes i que hem denominat: l'entrada, el corredor o corredor de la torre, el carrer central i el tram E-O.
L'accés al recinte habitat es realitza a través d'una entrada en colze que, fent angle recte, penetra a l'interior del recinte. L'espai denominat entrada és un estret corredor que discorre entre la paret este de la torre i l'atalusse i que no va donar cap material a l'aflorar la roca de seguida. (...) Durant la seua neteja es va poder veure una sèrie d'alineacions de pedres, adossades a la torre, que van haver de formar part del dispositiu de la porta d'entrada, tot això molt arrasat. (...)
La majoria dels sòls dels departaments són de terra piconada o endurida. Consistixen en una capa de terra compactada, manualment amb picó de fusta o simplement endurida pel trànsit, que prèviament ha tingut un procés de garbellament i que s'estén sobre tota la superfície de l'estada. Este tipus de sòl de terra, a diferència dels revestiments, no presenta intrusions vegetals encara que és freqüent l'ocupació de la calç, d'ací a l'aspecte un poc blanquinós d'alguns d'ells com els els departaments 15 o 4. Els paviments del sector oest es van construir sobre el farciment, a base de pedres mesclades amb terra, mentres que els del sector este a base de pedres. (...)
El departament 1, es revela com una estada privilegiada pel seu aixovar, pel soterrament infantil i per un angle enllosat amb lloses de roig. Tenia una capa de terra piconada, on reposava sobre una base de ceràmiques, disposades planes, formant una capa aïllant. Per damunt de la terra es va estendre, per tota l'estada, una estora d'espart, de la que es van recuperar diversos fragments carbonitzats ubicats en diferents punts del departament.
(...) Totes les portes del sector oest obrin cap a l'interior, girant el full cap a l'esquerra junt amb el mur sud, mentres que en el sector este obrin indistintament cap a l'esquerra, o dreta, segons estiga ubicada la porta. (...)
La troballa d'una clau de ferro en el departament 1, confirma la presència de portes de fusta amb pany, almenys en esta habitació. Este tipus de clau correspon al sistema de panys, de fusta, que encara trobem en els pobles de la muntanya valenciana i en tot el món berber, que poden obrir-se tant amb claus de fusta o de ferro. (...)
Molt més problemàtic és el tema de les finestres i, en general, de la il·luminació interior de les vivendes. (...) Han optat per la solució de xicotetes finestretes, necessaris no sols per a la il·luminació sinó també per a la ventilació i eixida del fum.
(...) El pitxer presenta una escena simple en què es pot veure dos guerrers armats caçant una au.(...)
Un total de quatre monedes van aparéixer durant les excavacions. Tres d'elles procedixen del departament 4 i la quarta del departament 6. Les peces del departament 4 són dos agarres romà-republicans i un bronze frusto, mentres que l'exemplar del carrer és un denari republicà forrat. Els tres exemplars identificats no permeten establir un model de circulació monetària en el lloc. Els dos agarres republicans, encunyats a finals del segle III, mostren un desgast que podria situar la seua pèrdua en les primeres dècades del segle II a.C.
S'han trobat dos tipus de figures de terracota: dos peveters importats en forma de cap femení, i dèsset figures humanes d'origen local.
(...) Els caps votius són buides, presenten un orifici en la part posterior i la superfície de suport és el mateix coll del cap, de tendència acampanada. Els tret anatòmics i d'indumentària permeten diferenciar entre caps masculins i femenines. A nivell anatòmic, el tret més distintiu són els llavis, molt més majors en els caps masculins, que en les femenines, ja que totes porten perforacions en el nas i les orelles. Quant a la indumentària les masculines es toquen amb un casquet simple que, en el cas millor conservat, acaba en ones sobre el front, mentres que les femenines porten un tocat sobrellevat a manera de tiara o pinta.
Sobre els peveters en forma de cap femení existix, a nivell global, el dubte sobre el seu origen importat o no, ja que hui en dia, el número major d'exemplars es troba en la península Ibèrica. Quant a la distribució espacial d'estes peces, la major part dels caps votius i peveters es repartixen entre els departaments 1 i 14, ambdós espais amb una funció cultural important; mentres que les figuretes estan totes en el departament 3.
En el Puntal dels Llops tan sols hi ha dos inscripcions, una en grec i una altra en ibèric. El rètol grec està inscrit, postcocción, en el coll d'una forma 40 Lamby, segons el Dr. A. Melero, es pot llegir “erotos”, és a dir, “de l'amor”. L'epígraf ibèric és una única paraula sobre asta de cervo treballada, en la que es llig n.a.u.i.ba.
(...) Les úniques restes carpológicos són fragments de llavors de raïm recuperat en l'interior d'una olla tosca del departament 1, unes bellotes en els departaments 2 i 4 i en el carrer davant del departament 6 i dos granades.
La presència de la vinya i del granat incidixen en una de les característiques essencials de l'agricultura ibèrica en esta zona: desenvolupament d'una arboricultura amb fruitera com l'olivera, l'ametler i la figuera.
Les bellotes són un exemple més de la recol·lecció d'estos productes per les poblacions pre i protohistòriques.
El nombre d'espècies identificades és de deu, es tracta de huit mamífers i dos aus. Entre els animals domèstics comptem amb la presència de l'ovella, la cabra, el porc, el boví i el cavall: entre els silvestres hem identificat cabra salvatge, cervo i conill. Les aus determinades són un gall domèstic i una perdiu comuna.
Ovelles i cabres són el primer grup d'espècies representades en la mostra. La seua importància econòmica està demostrada pels alts valors que adquirixen els seus elements ossis, pels individus que es representen i perquè constituïxen el 41% del pes dels ossos analitzats. D'este grup d'espècies cal indicar una importància superior dels elements de cabra, espècie millor adaptada al mig on s'ubica el jaciment.
En la cabra, les unitats anatòmiques millor representades són les potes posteriors i les anteriors, a estes unitats seguixen les restes del membre posterior i anterior. El tronc i el cap són unitats d'escassa freqüència. (...) Quant al sexe dels animals sacrificats, podem avançar que hi ha una major presència de mascles en les cabres i un equilibri entre mascles i femelles per a les ovelles. Pareix que els ramats vius de cabres estarien formats per un nombre més gran de femelles i pocs mascles, sistema de gestió que assegura la supervivència de la cabanya i l'obtenció de productes d'intercanvi.
Les edats de mort d'este grup d'espècies, ens relleva un patró de sacrifici, principalment, d'animals adults i juvenils, encara que també estan representats altres grups d'edat. Per a inferir l'absència de mort subadulta, animals d'entre 2 i 5 anys, bàsicament aquells que estan en edat reproductora i amb un pes òptim per a proporcionar carn, podem plantejar dues hipòtesis. D'una banda i davant de la major presència de cabres femelles en els ramats, ja que hi ha un sacrifici major de mascles, podem dir que es manté als subadults per a produir llet. O també hi ha la possibilitat de plantejar que este grup d'edat ix del poblat i és utilitzat com un bé d'intercanvi. (...)
El porc és la segona espècie més important segons el nombre d'elements i d'individu. Quant al pes dels seus ossos suposen el 22% de la mostra analitzada i per tant és la tercera espècie més consumida en el poblat.
La unitat anatòmica millor representada és el membre anterior, seguida pel membre posterior, les restes cranials i, finalment, amb una representació menys les potes posteriors, les anteriors i les restes del tronc. L'escassetat de restes de potes pot estar condicionada per l'acció dels gossos o per una deposició d'estes unitats anatòmiques en altres espais com els abocadors.
(...) L'estudi d'edat de sacrifici revela una preferència per la mort d'animals adults, seguits per subadults, infantils i juvenils. L'evidència d'un major sacrifici d'animals adults i subadults ens indica que es tracta d'un animal utilitzat, exclusivament quan ha aconseguit un pes òptim, per al consum.
(...) El gos és una espècie present en la mostra pels seus restes, la seua existència queda demostrada per les marques de rosegada que deixa en els ossos d'altres espècies. (...) Segons els textos clàssics la seua funció està relacionada amb activitats de caça, guarderia i de companyia.
Informació treta del llibre "El Puntal dels Llops, un Fortín Edetano"
per Hel·lena Bonet Rosat i Consuelo Mata Parreño.
