¡OLOCAU!, poble estimat, pàtria nostra, nostra llar,
i de tots el preferit, perquè com tu no n'hi ha cap.
Per tes aigües portentoses, per tes fruites sens rival,
per tos paissatges d'ensomni i per ton clima especial.
En tu i sempre en tu és el meu deler somniar,
i del romaní i tomello ses fragàncies aspirar.
De les hortes i muntanyes, brises pures respirar,
i entre somnis de ventura, viure la vida i gojar.
¡OLOCAU! Bella paraula i d'influència tal,
que sa sala invocaciò ens atrau com un iman.
Pregonem joicosos i al so de tabal perquè el nostre poble ès un poble ideal. ¡OLOCAU!
Són les dones laborioses, les xiques precioses,
més guapes que el sol.
I els homes són enginyosos, actius, generosos,
de brio i tesó.
Són les terres prodigioses, les fruites sabroses
no tenen rival.
I les brises saturades d'aromes silveltres
que és vida aspirar.
I la Verge del Rosari, sa Excelsa Patrona
i Mare Celestial.
I al so de ràncies cantades, recordances del passat,
rendim desfets els pulmons donant visques a Olocau.
¡¡¡VISCA OLOCAU!!!
¡¡¡VISCA OLOCAU!!!

 

Lletra i música de D. José Roselló.