La meva indignació m'ha portat a escriure aquest article.
El passat diumenge, 21 d'agost de 2005 al festival organitzat a l'escenari de la carrasca, (mal organitzat per cert) el pàrroc i les beates venien entrades de dos tipus: les dos valien dos euros unes no servien per a res i les altres servien per a agafar "cadira" ho pose entre cometes perquè més de la meitat del poble es quedà sense cadira.
A veure si la pròxima vegada pensen un poc més en la gent i no sols en els donatius.
Al festival li faltà un xic jove per a ballar.
Es clar d'aquesta mala organització les xiquetes no tenen la culpa.
Així que dir que les xiquetes no només ho han fet molt bé si no que també s'han esforçat molt perquè han assajat molt, això de la subhasta ha estat bé gràcies a Jose, el presentador, que ho va fer molt bé.
Vull felicitar a les xiquetes i a Jose, però no espereu que felicite ni al pàrroc ni a les beates per que els ha eixit tot mal.

Firmat: EL MATASAURIOS.

També vull felicitar a Juan Carlos per aquesta magnífica web i donar-li les gràcies per publicar aquest article.

Hola, abans que res, m'agradaria donar l'enhorabona per la pàgina ja que és molt completa i està perfectament actualitzada, continua amb la labor.

D'altra banda, m'agradaria dir a la persona que escriu com el matasaurio, que és molt fàcil criticar i de covards no identificar-se davant de la crítica. Encara que la identitat em porte sense atenció, he de dir-te que l'actuació mal organitzada, com tu la qualifiques, és el resultat de molt de treball, col·laboració i davant de tot il·lusió per ajudar a l'Església. En este acte hem col·laborat: com tu dius, Fernando (el rector), persones creients (beates segons la teua qualificació) i persones menys creients que l'única cosa que pretenem és col·laborar amb un poble que ni el propi ajuntament fa res per a alçar-ho.

Així que t'agrairia per a posteriors ocasions penses un poc millor el que critiques, el treball que comporta i davant de tot el fi amb què està realitzat.

Donar novament l'enhorabona per la pàgina i agrair per endavant la publicació del meu escrit.

Una salutació a totes les persones d'Olocau
María

Hola a tots / es;

Després d'analitzar els anteriors articles, tant l'article MirroR 3, com la resposta, demanaria per favor que mantinguem les formes. Tant un com l'altre tenen el seu argument ...

La persona que firma el MirroR 3 com “EL MATASAURIOS” critica el festival des del punt de vista que es va veure faltat de cadires. Des del meu punt de vista, supose que és respectable que la gent critique per este tipus de coses, però ja no, en l'organització o inculpant a algú directament. Si bé és veritat, ho he pogut veure de prop, que este festival a sigut molt treballat per ambdós parts, tant per part de la gent de fora, que ha hagut de preparar l'acte, com dels xiquets, que amb música i ball, ens van fer passar una molt bon estona.
He d'afegir que alguns seguidors d'Olocau.BIZ m'han mostrat el seu malestar per este MirroR 3, al veure qualificacions tan directes i menyspreable com és la de “beates”. Es podrien haver utilitzat altres qualificatius com a religioses, feligreses, devotes, o simplement persones que utilitzen el seu temps per a ajudar a l'Església. Des d'Olocau.BIZ volem dir que per a articles futurs agrairíem que miraren la forma de dir les coses perquè directament ningú es vera identificat amb cap comentari.
En definitiva, un MirroR molt insuls quan la causa i el motiu final del festival és passar una bona estona amb els familiars i al mateix temps recaptar els majors diners possibles per a unes rehabilitacions, les de l'Església del nostre poble.

Juan Carlos.
Webmaster d'Olocau.BIZ.

Hola:

Sóc Jose Navarro Santamaria, escric estes línies que per si soles ja aclarixen algunes coses com la meua felicitació pel treball desenvolupat en esta web, la intenció d'aportar la meua opinió sobre alguns aspectes que podrien millorar-se en esta web, este municipi, esta comunitat, etc.
He iniciat este escrit identificant-me per que considere que en tota comunicació ha d'haver-hi un emissor, un missatge (en qualsevol suport o mig) i un receptor. L'eliminació, obstrucció o alteració de qualsevol d'estos elements inclús amb la nostra millor intenció pot aconseguir l'efecte contrari als nostres desitjos.
Vivim en una societat tan simplement complexa que hi ha molts els costa entendre el simple per centrar-se en el complex, altres són tan complexos que no arriben ni a simples, altres són tan simples que estan plens de complexos i jugant amb les paraules arribaríem a múltiples combinacions, potser, tantes com en la loteria, tal vegada, per això els coste tant als de la loteria primitiva encertar els números que setmanalment pose en el meu bitllet.
Considere que el patrimoni d'un poble ha de mantindre's col·lectivament i per a això no cal pertànyer a cap col·lectiu en concret.
Per a analitzar el que ocorre el diumenge 21 d'Agost inclús falta temps, però, tractant de ser objectiu només puc felicitar totes aquelles persones que per la seua accióo omissió van fer possible:

1r. - Que les xiquetes i xiquets es prepararen i assajaren la representació que van fer.

2n. - El malbaratament d'imaginació per a mencionar a tots i cada un dels comerços i professionals d'Olocau, d'una forma amena sense caure en la grosseria.

3r. - No sols el treball cal afegir el gasto originat a particulars així com a entitats o institucions, no em consta que cap particular ni l'organització, per exemple, pagaren la llum, les cadires, etc. Motiu pel qual no m'atrevisc a dir que l'Ajuntament no col·laborara en res.

4t. - Que es recaptara diners, per a reparar un edifici d'ús col·lectiu.

El motiu pel qual es recaptava diners, per que s'ha arribat a esta situació, a qui es beneficia amb estes accions, qui pot eixir perjudicat així com altres qüestions crec que no és este el fòrum ni el moment encara que estic disposat a debatre-ho o plantejar-ho on i quan així quedem.

Quant a la subhasta, la seua forma, continguts, fins, etc. Tot és millorable i estic disposat a col·laborar sempre que puga amb qualsevol causa que jo, com a subjecte, subjectivament decidisca.

Per ultime no voldria despedir-me sense demanar disculpes a aquelles persones que pogueren sentir-se ofeses.
Pel que vaig fer o vaig dir en la subhasta, va ser buscant la purna i l'humor amb la millor intenció, danya que no acompanyara l'hora, el temps, l'aire i que l'endemà calia treballar.

Una salutació estimada lectora i busca la bellesa que és la ultima manifestació de repulsa que ens queda en este món.

Jose Navarro Santamaria