El cec era un home que, com el seu malnom indica, era invident. Va viure sobre l'any 1936. Este, vivia en el carrer Sant Joan Baptista d'Olocau. Encara, en l'actualitat es pot apreciar la casa on anys arrere, va viure el cec.

Alguns dies, el cec, passava la major part del dia amb la seua tia María, que per desgràcia, també era cega. María vivia en el carrer de La Font.

La tia María, a pesar de ser invident, era molt intel·ligent. Deien que posseïa un tacte molt desenvolupat. Per exemple, quan les dones d'Olocau, comprarien al mercat, es portaven amb elles a María, ja que ella els aconsellava que -te-la o roba era més bona, i només de tocar-les.
La tia María i el cec, eren molt diferents, tenien un caràcter oposat. La tia María era un caràcter més temperat, mentres que el cec, era de caràcter més fort.

Anant a la Font del Frare o Font del Fraile, per la senda, a mà esquerra, el cec tenia els seus camps de garroferes. El cec, perquè no li robaren res de la seua collita, posava al voltant dels arbres pedres.
Totes les vesprades, acabava d'arreglar les garroferes i pujava a una cova, que, estava a uns quants metres de la seua collita. En ella, es refugiava i cap a foc. Ningú sap el per què el cap a.
Encara en l'actualitat, per a tots aquells que els agrade el senderisme, es poden acostar a la cova del cec, on podran apreciar les restes del foc en les parets de la cova.

 Els xiquets i xiquetes d'Olocau, els agradava fer enfadar i córrer al cec, i quan este estava molt cabrejat, els xiquets li cantaven:

“El cego de la palacia diuen que no te melic
 li n’an ficat uno de pasta i diuen que esta florit”