En l'estiu, en el temps de les collites les dones es guanyaven el jornal anant a la muntanya. Quan passava l'estiu que ja no quedaven collites que arreplegar es dedicaven a anar a agafar espart i després feien corda grossa, mes fina i filons. Quan la tenien feta s'anaven a comprar a les botigues del poble com pot ser la botiga del tio Marià, el tio Marraixa i també a casa la tia María la Polla. María la Polla a més de ser botiguera també era comare, i junt amb la tia Sabeleta i Pepa la d'Ambrosio, van portar entre les tres molts xiquets al món.
Les cordes era un mig de vida per a estes dones, amb elles compraven tota classes d'aliments.
A l'estiu solien cantar:

“Quan la xitxarra canta mare meua que calor,
si estic a l'ombra i sue que serà el meu amant al sol”

* Foto de l'exposició d'Olocau, a la Casa de la Senyoría, estiu del 2004.